BETWEEN THE TIMES AND THE TIDE. LEE RANALDO
Sense saber quin serà el futur de Sonic Youth a conseqüència de la separació de Thurston Moore i Kim Gordon, els quatre components d’una de les bandes de rock més importants i innovadores dels darrers trenta anys no perden el temps amb lamentacions. Mentre la baixista continua ocupada amb la seva línia de moda, Steve Shelley es manté en forma col·laborant, per exemple, amb discs d’amics com M. Ward, Thurston Moore i Lee Ranaldo continuen el·laborant discs en solitari. Recentment ha estat Lee Ranaldo qui ha presentant Between The Times And Tides, segurament el treball més melòdic i harmònic que ha publicat mai. El guitarrista mostra amb aquest àlbum el seu costat més pop i convencional, tot i que la personalitat del músic es manté intacte, a través d’acords, melodies més que reconeixedores, i sobretot, gràcies a una veu que ha signat alguns dels temes més importants de la discografia de la seva banda titular.
Neils Cline, Jim O’Rourke, John Medeski, Alan Litch i Steve Shelley són els col·laboradors dels es rodeja Ranaldo per embarcar-se en un LP on hi apareixen moments de country, lo-fi, pop-rock clàssic, algun que altra moment més pròxim a Sonic Youth, elaborant un treball homogeni, compacte i que dóna la sensació de que no ha estat conseqüència d’un simple caprici. Des de Waiting on a Dream, el record als primers R.E.M resulta inevitable, com així ho confirma la brillant Off the Wall. Xtina As I Knew Her ens situa en el costat més intimista de l’àlbum, amb un mig temps dens i ple de melodia, que precedeix l’acústica, subtil i juganera Hammer Blows. Angles, Fire Island (Phases) i Shouts (amb record a les cançons de Sonic Youth on Kim Gordon recita, a través de la dona de Ranaldo, Leah Singer) redunden en les textures pausades, complexes i crues de la banda de Michael Stipe, mentre que Lost ens aproxima als Wilco més rocosos. La delicadesa folk-pop d’Stranded, i la psicodèlica Tomorrow Never Comes tanquen un notable recull de cançons que fa menys difícil l’espera de l’impossible retorn dels imprescindibles Sonic Youth.
Sona a… R.E.M + Wilco
El Millor… Lee Ranaldo no perd el temps ni el fa perdre. Between the Times and the Tides és una delícia.
El Pitjor… Ja ho hem dit: ens podem anar acomiadant de Sonic Youth; però així és la vida: tot s’acaba.
Other Articles
