DE VERMIS MYSTERIIS. HIGH ON FIRE
La banda de thrash-stoner-doom o l’etiqueta que més us agradi liderada per Matt Pike acaba de publicar el seu sisè treball, produït aquest cop per Kurt Ballou, guitarra de Converge i conegut per la seva tasca als darrers treballs de Black Breath, que els consolida com la proposta de nova fornada més pròxima a les excel·lències d’Slayer, als primers Metallica, o als Anthrax i Megadeth més inspirats. Amb un so a mig camí entre els Slayer de World Painted Blood, els Entombed de Wolverine Blues i als Cathedral de The Ethereal Mirror, High on FIre, el so d’aquest De Vermis Mysteriis esdevé una exhibició de metall extrem que és un autèntic cop de puny elèctric no mancat de melodia i harmonia.
El títol de l’àlbum es tradueix pren el nom d’un dels mites creats per Robert Bloch, famós per ser autor de Psicosis, novel·la que va adaptar Joseph Stefano perquè Alfred Hitchcock dirigís una de les seves obres mestres. De Vermis Mysteriis és un dels mites creats per Block que varen ser inclosos per H.P. Lovecraft’s en el seu Mites de Cthulu. és una obra conceptual. Ara bé, que em perdonin, personalment trobo el concepte a les temibles i brutals textures, encapçalades per uns riffs de guitarra que ens porten als temps de Master of Puppets o Hell Awaits. És posar-se Serums of Liao , el tall inicial, i adonar-se de que aquests californians s’han convertit en la banda de metall extrem més potent i recomanable del moment, amb permís, per cert, dels mateixos Converge i Black Breath. La capacitat per crear grans cançons del gènere la vénen demostrant des de fa més de deu anys, quan varen debutar amb el llunyà i impagable The Art of Self Defense. Però, amb els anys, la consolidació dels ja veterans High on Fire és total. Disc a disc han donat un pas endavant, sonant tant ferotges com sempre, però amb més matisos i plecs. Si a Surrounded by thieves sonen brutals, a Bloody Knuckles encara més; si a Blessed Black Wings disparaven l’eufòria trash de la mà d’Steve Albini a través de temes com Brother in the Wind, què dir de Fertile Green; si a Death of this Communion consoliden tot el que havien fets fins el moment, deixant ben clar que són el relleu dels grans del metall, què podem dir de la immensa Madness of an Architect; i si amb Snakes for the Divine oferien el seu millor LP, fins el moment, doncs ara, amb Rumors of War, podem dir el mateix. Perquè, després d’embogir amb Samsara Spiritual, Rites, King of Days, De Vermis Mysteriis, Romulus and Remus, Warhorn, i Speak in Tongues, no cal afegir res més; només podem dir: High on Fire!
Els genets d’Oakland renoven la seva condició de gran banda de thrash del moment, amb un treball en el que se’ls reconeix que han baixat un punt la brutalitat del seu so per adaptar-se a textures pròpies del gènere en qüestió. Els intocables dinosaures del Big Four encara mantenen la seva condició. Sempre seran una referència ineludible. Ara bé, High on Fire existeixen: alegrem-nos-en!
Sonen a… Slayer + Cathedral
El Millor… Han sabut mantenir l’impacte de la seva música sonant menys violents.
El Pitjor… tornarà a estar de moda el metall extrem?
Les vides secretes dels nostres ídols
Les Lyonnais: El Padrinet francès
