Tard o d’hora, bandes com Dinosaur Jr. hauran de rebre un merescut reconeixement unànime, en el millor sentit de la paraula, no només ja de la premsa especialitzada, els quals, qui més qui menys sí saben assaborir la vàlua de totes elles, sinó del gran públic. Aquest, sempre pendent dels U2 o dels Coldplay de torn, bandes que et poden agradar més o menys, però tothom coincidirà que són bandes que finalment actuen com a gran marca destinada a omplir grans recintes, i més que concerts de música, el que fan és grans espectacles de llum, fum i colors, algun dia es rendirà davant la qualitat i influència de bandes com Sonic Youth, Pixies, Mudhoney o els propis Dinosaur Jr. de la mateixa manera que rha rconegut la indiscutible repercussió que van tenir els Rolling Stones, els Beatles, els Byrds i els Kinks, per citar a quatre dels més importants grups de la història del rock.
A part dels Pixies, amb una trajectòria tant intensa com breu, tant Sonic Youth, qui podrien ser, plagiant les paraules d’un gran coneixedor de la banda, els Beatles del nostre temps, Mudhoney i Dinosaur Jr., després de més de 20 anys de trajectòria, poden afirmar que tots els seus discos són recomanables; tots ells tenen grans moments, arribant a ser alguns obres mestres com l’últim de Sonic Youth, The Eternal, o com podria ser-ho el mateix Farm. Possiblement la banda de Joe Mascis i Lou Barlow no arriba al nivell d’excel·lència dels admirats Sonic Youth (qui arriba al seu nivell?), però si un repassa un per un els disc de Dinosaur Jr. es queda totalment prendat i abrumat per aquests hereus directes, com les altre bandes esmentades, del so dels Stooges o Neil Young & The Crazy Horses.
Dinosaur Jr. sempre se’ls recordarà per temes que van triomfar com Feel the pain o Freak Scene, però també caldria recordar-los pel nivell de la seva discografia, per la seva fidelitat a les seves arrels, i per ser capaç de desaparèixer durant 10 anys per reaparèixer amb un tros de disc com és Beyond. Ara, amb Farm, confirmen el seu bon estat de forma, amb temes com I want you to know, Oceans in the way, Said the people o I don’t wanna go there que parlen per sí mateixes del nivell artístic i d’autenticitat dels vells i enormes Dinosaur Jr. I no, malauradament, per Barcelona aquest any, de moment, no paren.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=u1FJ_ChQh9s]