El debut de Jonathan Wilson

GENTLE SPIRITS. JONATHAN WILSON

El debut de Jonathan Wilson posa damunt de la taula totes les cartes, armes i secrets del músic: folk-rock, alt country, melodies magnífiques, arranjaments i instrumentació el·laborada i perfeccionista, harmonies radiants, i tots els referents, des de Neil Young a Fairport Convention, ben apuntats. Músic i compositor conegut en el mundillo, i no per casualitat, i sí pel seu treball, perquè ha participat, col·laborat i gravat amb Chris Robinson (admirador confés de Wilson), Autumn Defense (banda paral·lela de membres de Wilco), Vetiver, Will Oldham, Elvis Costello, Erykah Badu, Gary Louris i Jackson Browne, entre d’altres. Però, Gentle Spirits era la prova de foc, i el músic, se’n surt, i de quina manera.

El classicisme de la proposta es fa evident des del segon ú de l’LP, amb el tema que dóna títol al treball, una cançó amb aires Lennon i a Megafaun. Wilson domina els diferents matisos del folk, del blues, del pop-rock, i els organitza i distribueix per crear composicions tan dúctils com profundes. Sabor antic, el mateix de les seves influències, amb paciència, sentiment, i mostra que la seva vessant com a compositor està a l’alçada de la seva categoria com a músic. Can We Really Party Today?, el segon tall, tot melodia, on des del country se’n va, a la tornada, al pop més tendre, i ho clava. Desert Raven, que podria ser extreta d’Everybody Knows This is Nowhere, Canyon in the Rain, on Wilson s’apropa a l’òrbita de Deerhunter, la bluesera i sideral Natural Rhapsody, la dylaniana Ballad of the Pines, la magnífica versió de Gordon Lightfoot, The Way I Feel (declaració d’intencions), la pausa folk de Don’t Get Your Heart to a Rumbler, Waters Down i Rolling Universe, el pop amb desvarieig psych rock inclòs a l’estil Dead Meadow de Woe is Me, el rock sureny de Magic Everywhere i la deshinibició tribal i psicodèlica de Valley of the Silver Moon, completen un dels discs de l’any.

Sona … Neil Young + Willie Nelson + Kurt Vile
El Millor… Can We Party Today?, Desert Raven, Canyon in the Rain, The Way i Feel, Natural Rhapsody, Woe is Me, Valley of the Silver Moon.
El Pitjor… les queixes per l’excés de noms que s’abracen a un mateix so.