El que va començar com un simple flirteig amb l’ep Time Is Just The Same (2004), va acabar per convertir-se en un idil·li amb Ballad of the broken seas (2006) i Sunday at the devil dirt (2008), fins arribar al recent i meravellòs Hawk (2010), que consolida la seva relació artística com un amor autèntic. Mark Lanegan i Isobel Campbell confirmen la teoria que els pols oposats s’ atreuen, per una banda la foscor densa i impenetrable del gutter twin, i per l’altra, la delicadesa i lluminositat de l’ escocesa. La cita del pròxim dia 30 de novembre a la Sala Apolo serà tota una constatació d’ aquest amor entre l’ ex-component de Belle and Sebastian i l’ ex-líder dels imprescindibles Screaming Trees. Tres discs a les seves esquenes els confirmen com una parella plena d’estabilitat, amb un discurs al marge de les tendències, com uns Bonnie and Clyde de la música contemporànea, amb una Isobel Campbell en estat de gràcia com a compositora, que ha encertat de ple adaptant el seu discurs pop-folk a les maneres de Lanegan. Amb els tres discs publicats el que ens trobem és una col·lecció de cançons que recuperen el millor de la tradició musical americana, la que va del blues al country, però posant també la mirada en el pop de Serge Gainsbourg i les seves muses o el de Lee Hazelwood i Nancy Sinatra. El binomi Lanegan/Campbell està sense cap mena dubte en el seu moment més esplendorós, i el millor de tot, sembla ser que el seu amor serà etern.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=9E8BKjoE-5s]