HOMENAJE A ENRIQUE MORENTE. LOS EVANGELISTAS
La influència d’Enrique Morente no la descobrirem pas ara. Ni la màgia d’una ciutat com Granada. Ni la legió de granadins, andalusos, espanyols, nord-americans que adoren l’obra i llegat d’Enrique Morente. Los Planetas i Lagartija Nick, sense anar més lluny, dues bandes punteres, reconeixen que sense Morente, res hagués estat igual. I sorprèn, per la música que executen aquestes dues bandes granadines. Però els horitzons estan per expandir-los, i és així com les bandes liderades per J i Antonio Arias, i la resta de membres dels grups que lideren, varen ampliar els seus quan es varen topar amb la figura de Morente i varen deixar-se impregnar pel seu ‘duende’ i la inigualable mística de l’enyorat músic homenatjat. A partir d’aquí, l’apertura de mires i de ment que varen patir de la mà del mestre va permetre descobrir que la vida no s’acaba a on un es pensa que acaba; i menys encara, l’art… o a l’inrevés. Tant me fa. El que és indiscutible és que si es coneix a algú com Enrique Morente no es pot perdre el temps en què va o què no va amb un. L’artista és curiós de mena, s’interessa per tot. I és així com apareixen Omega, un dels discs més importants dels darrers vint anys, o La Leyenda del Espacio de Los Planetas, concretament al darrer tema de l’LP, Tendrá que haber un camino, homenatge, d’altra banda, al difunt DJ Sideral. Morente és un dels pioners en això de reinventar-se i reinventar arts. I així ho va fer amb el flamenc que l’acompanya allà on va, frase que es podria alterar l’ordre i mantindria el sentit; i també va reinventar el pop-rock, amb els grups citats, o col·laborant amb Sonic Youth. Un artista d’aquest calibre no deixa indiferent a tots aquells que sempre volen anar endavant. Per tant, el seu llegat, record, mística, vida i obra perdurarà sempre.
Enrique Morente sempre està present: a Granada i a tot arreu per on aprecien la mística, la passió i l’avantguarda del seu llegat. I és per aquest motiu que existeixen Los Evangelistas. J, Florent i Eric Jiménez de Los Planetas i Antonio Arias de Lagartija Nick mostren el seu amor per Enrique Morente a través d’aquest nom, sota el qual han publicat el disc Homenaje a Enrique Morente, produït per Pablo Sánchez i Martin ‘Youth’ Glover’. El que en principi havia de ser un concert per la Noche Blanca del Flamenco de Còrdova, ha acabat sent un magnífic LP que barreja noise-pop i flamenc, és a dir, que fusiona a les dues bandes i la intensa influència exercida per Enrique Morente en totes dues. L’atmosfera, força i intensitat amb la que s’executa cadascun dels dotze temes que composen aquest àlbum evoquen en tot moment la passió i la intensitat d’aquest per tot allò que va fer, envoltar i interpretar. Gravat als estudis de Los Planetas, El refugio antiaréreo, Homenaje a Enrique Morente capta l’essència de l’autor, a través d’un recull de cançons, onze temes versionats dels que interpretava Morente més un tema nou, El Loco, dotada de les millors virtuts originals de les bandes d’Arias i J. La profunditat, emotivitat, màgia i sentiment que es respira a cadascun dels temes s’han de palpar i experimentar; no es pot explicar, només compartir quan un s’ha impregnat de cadascun dels temes del treball. Des de la portada, un quadre cedit per la dona de Morente, Aurora Carbonell, a l’inici del disc, amb la monumental Gloria, original de Misa Flamenca de Morente, passant per la fusió rock-flamenc-Planetas-Lagartija Nick-J-Arias de Decadencia, la tristesa vital i respectuosa de l’Amante i el contrast lluminós i elevat de Donde pones el alma, totes tres de l’excepcional Sacromonte, l’adaptació de les personals i úniques Alegrias de Enrique, les col·laboracions de Soleà Morente al poema de Machado Yo poeta decadente i a la celebre i ceremoniosa La Estrella, la poderosa Carmen Linares a la densa i hipnòtica Delante de mi madre, la psicodèlia granadina tenyida d’influència dels Cowboys Junkies de Serrano Pepe de la Matrona del disc Morente Flamenco, la irresistible i electritzant Encima de las corrientes, l’espiritualitat i el rerefons de l’amor per la cultura iberoamericana implícita a En un sueño viniste també de Cruz y Luna, la brutal explosió de rock que suposa El Loco (definida per Arias com l’expressió de part del que varen aprendre amb Morente durant els directes d’Omega, per tant, ens podem fer una idea del calibre de la composició i de la passió i energia amb la que s’executa… com ha de sonar en directe…), tot aquest Homenaje a Enrique Morente desprèn una transcendència i art que suposa un monument a la música i un impacte inoblidable a qui s’aproximi realment a cadascun dels passatges i matisos d’aquest excel·lent treball.
Què seria l’art sense el procés creatiu, sense intensitat, sense passió i sense compromís? Que cadascú entengui l’art com li doni la gana, però quan un es topa amb artistes com Enrique Morente, i amb hereus com Lagartija Nick i Los Planetas, els que congreguem amb una manera de veure i entendre l’art com la dels citats, ja sabem la resposta. I Los Evangelistas estan per respondre a través de cançons, i per insistir en la grandesa d’un artista que sempre anava per davant, i a més, amb la rauxa, talent i creativitat dels que han de ser considerats els grans referents artístics i culturals. Electricitat, flamenc, art i Granada, de la mà d’alumnes del gran mestre. Los Evangelistas: Homenaje a Enrique Morente, un homenatge a l’alçada, ni més ni menys, de l’homenatjat.
A mi me llaman el loco porque vivo equivocado…
Sona a… El Planeta, la Lagartija i Los Evangelistas de Morente.
El Millor… passió, sentiment, intensitat, el so, gaudir de cada instrument, cadascun dels temes,… sí, tot.
El Pitjor… res de res… o perdre’s l’obra de Morente, l’Omega, aquest homenatge…
Other Articles
