El 24 de setembre de 1991 i sense massa soroll, Kurt Cobain, Kris Novoselic i Dave Grohl, publicaven el seu segon disc: Nevermind. Fins aquells dies el nom del grup que formaven els tres, Nirvana, no havia passat més enllà dels ambients musicals més underground, on el seu treball de debut, Bleach, havia causat un cert impacte en musics força reputats com Thruston Moore (Sonic Youth) o Mark Arm (Mudhoney). Precisament va ser Thurstone Moore el qui va veure en el grup de Seattle un gran futur; rendit a les seves cançons i actitud, va insistir i batallar amb força perquè Geffen Records (segell on residien Sonic Youth en aquells dies) els fitxés. El grup tant sols va necessitar un single, Smells like teen spirit (qui no recorda encara el primer cop que va sentir aquesta cançó), per canviar per sempre més la història de la música. Amb aquesta cançó passaven de ser la bandera de tota una generació. Probablement Nevermind no sigui el millor treball publicat durant els anys 90 (sense anar més lluny, In Utero em sembla un disc força més impactant que aquest) però sí que és el més important que es va editar durant aquella dècada, i segurament ha estat l’últim gran disc que ha revolucionat el món de la musica i s’ha prolongat més enllà de lo estrictament musical.
Amb Nevermind, Nirvana van aconseguir dotar al punk d’una sensibilitat pop, i al pop de la ràbia del punk, unint així en les seves cançons dos gèneres tant carregats d’urgència i d’immediatesa, en una fórmula irresistible, i que si és ideada per un geni de la composició com va demostrar ser Kurt Cobain, l’impacte que provocar és senzillament demolidor. Smells like teen spirit, Lithium, In bloom, Com as you are, Drain you, Territorial pissing…; cada uns dels tracks del disc són autèntiques joies en sí mateixes, però que no serien el mateix sense la passió que Cobain posava en cada una de les paraules que entonava i dels acords que rascava; personalment, crec que aquest és el gran mèrit d’aquest disc. Un treball senzill i honest, nascut de l’interior d’un artista carregat de necessitat per treure del seu interior uns sentiments per convertir-los en art, sense cap més pretensió ni coartada que aquesta.
El proper 19 de setembre, cinc dies abans de que Nevermind complexi 20 anys, és posarà a la venda una nova edició del disc, formada per 4 cds i un dvd. En aquesta re-edició es recullen forces temes inèdits, que segons anuncia la discogràfica, encara mai han vist la llum, així com cares b de singles, i un concert, també inèdit, que serà el que inclourà el dvd. Vint anys desprès Nevermind segueix sent un disc que causa un gran impacte, tot i que infinitat de bandes han intentat emular als de Seattle ningú ha aconseguit emocionar com ho van fer Nirvana, i segurament no s’aconseguirà mai més, al menys d’aquesta manera, perquè malauradament de Kurt Cobain només n’haurà existit un.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=vabnZ9-ex7o&ob=av3e]