PUBLICAT: 05/02/2012 PER: Daniel Bossio : 0

OLD IDEAS. LEONARD COHEN

5 estrelles

El silenciós Leonard Cohen ha tornat i de la millor manera: redescobrint-nos els interrogants, dubtes, incerteses de l’amor, el sexe, la religió, la mort, i en definitiva, tot aquells temes eterns i universals de la vida. Old Ideas és el títol del dotzè treball en estudi del canadenc, a qui ni els temps moderns ni les adversitats li han fet perdre el nord ni la capacitat per traslladar una manera de ser i de pensar que s’allunya del model conductiu basat en la immediatesa, la irreflexió i l’efectisme propis d’una era hedonista i frívola. El mestre zen, admirat per noms tan dispars com Jeff Buckley, Kurt Cobain, Nick Cave, Rufus Wainwright i Jarvis Cocker, ofereix un disc on la subtilitat de les composicions i el lirisme i profunditat de les lletres donen forma i fons a un LP amb ànima, saviesa, honestedat i una passió per la vida que impregna a qualsevol oient.

L’espiritualitat i capacitat introspectiva del músic que es va decidir a ser-ho després d’escoltar a Bob Dylan es posa de manifest amb l’excel·lent peça que obre el disc, la sincera, minimalista i elegant Goin’ Home, on Cohen es dirigeix a ell mateix en tercera persona, I love to speak with Leonard / He’s a sportsman and a shepherd / He’s a lazy bastard / Living in a suit / But he does say what I tell him / Even though it isn’t welcome / He just doesn’t have the freedom / To refuse), a través d’una cançó nua i esgarrant, on l’autor es sincera He wants to write a love song / An anthem of forgiving / A manual for living with defeat / A cry above the suffering / A sacrifice recovering / But that isn’t what I want him / To complete. També trobem moments per la filosofia, com Amen, amb aires a Tom Waits i acompanyat d’un juganer banjo, i a la colpidora Show Me the Place, un poema espiritual emotiu i reflexiu; la rockera i canalla Darkness, brutal, ens aproxima a un Cohen que situa la infelicitat i la foscor en textures més vibrants, per arribar a la jazzística i monumental Anyhow, on l’amor és el tema a tocar, de la mateixa manera que a Crazy to Love You, un folk ralentitzat on la guitarra sona crua i intensa; la part final, amb Come Healing, un gospel, amb cor inclós que el gran Johnny Cash versionaria a les mil meravelles, les carícies clàssiques de Cohen a Banjo i Lullaby, potser les cançons més reconeixedores de l’artista, i, el darrer tema, de nou un Cohen amb aires rock n’ roll, l’altiva i sensual Different Sides, acaben per consolidar una obra compacta, variada i plena de matisos, que recupera al millor Leonard Cohen, si és que algun cop l’havíem perdut.

Si La derrota del pensamiento d’Alain Finkelkraut atacava la cultura zombi i denunciava la falta d’ànima, poesia, humanitat i racionalitat dels darrers temps, Old Ideas de Leonard Cohen recupera a través de deu excel·lents cançons les idees que van de la mà de l’existència i de les que no ens podem desprendre a no ser que un vulgui deixar de ser un humà i convertir-se en un mort vivent. Orgue, banjo, piano, guitarra, percussió mínima però clau, cors, acompanyen, gairebé mai tots alhora, la veu intensa, radiant, única i irresistible de Leonard Cohen, a qui per registre i impacte només se’l pot comparar a Johnny Cash, Tom Waits, Nick Cave i Mark Lanegan. La manera de vocalitzar i expressar-se són un regal de Déu, i el criteri i bon gust per les melodies, les harmonies, la subtilitat musical que l’acompanya, creen un cos únic, variable però uniforme, que peça a peça, resultant una dimensió musical i literària plena de passió, raó, sinceritat i art.

Leonard Cohen no ha de demostrar res. Ara bé, algú capaç de composar i interpretar els temes d’aquest Old Ideas a aquestes alçades de partit, deixa ben clar quin tipus d’autor és. Al fer-me vell comprenc que les normes venen dictades per una veu: no lamentar-se. I si un ha d’expressar-se la gran derrota que ens espera a tots, hauria de fer-ho des dels estrictes cànons de la dignitat i la bellesa. Així parla Leonard Cohen (ho va dir quan va rebre el Príncep d’ Àsturies de les Lletres fa uns mesos). El més important és que la seva obra confirma aquesta filosofia de vida. Cohen firma una altra obra mestra (a l’alçada de Songs of Loenard Cohen, Songs from a Room, Songs of Love and Hate i I’m Your Man) a través d’una lliçó vital i musical repartida en 10 magnífiques cançons.

Sona a… Leonard Cohen.
El Millor… és un disc etern.
El Pitjor… la portada.