Una Plaça Reial a reventar acollia una de les jornades del BAM més esperades per un públic cada any més eclèctic i dispers. El panorama de la plaça ideada per Francesc Daniel Molina amb fanals de Gaudí i la Font de les Tres Gràcies eren motius de distracció suficients per aguantar el concert de Patrick Wolf. Com si el personatge de Sacha Baron Cohen, Brüno, hagués decidit muntar un grup i apropiar-se del so del Bowie dels 80’s i 90’s, Patrick Wolf va oferir un concert on el més remarcable era la qualitat de so, i més tenint en compte el que venia després.
The Go! Team va iniciar el concert a les 00.50. Un so lamentable i un soroll espantós per part d’un públic per tot menys per la música no permetia connectar de cap manera amb la banda anglesa. Afortunadament, Junior Kickstart va suposar un gir de 180º. El so es va destaponar finalment i ja no importava res més que les cançons d’una banda divertida i enèrgica liderada per una màquina de ballar i saltar anomenada Ninja, que va aconseguir captar l’atenció d’una audiència que s’ho va passar bomba durant la mitja hora final i demostrar perquè Chuk D va acceptar cantar un dels temes del segon i darrer àlbum dels de Brighton, Proof Of Youth.
