Cinc anys sense Rancid són masses. Ara bé, després de punxar el seu vuitè LP en estudi, …Honor is All We Know, una vegada darrera l’altra, el perdó el tenen assegurat. Tim Armstrong, Lars Frederiksen, Matt Freeman i Branden Steineckert entreguen un disc compacte i 100% Rancid. Punk-rock i hardcore melòdic, rock n’ roll clàssic, ska, autenticitat a dojo, temes ben parits, i puny a l’aire, els de Berkeley mantenen l’energia i la força que els ha convertit en els més que dignes successors dels The Clash.
Després de Let The Dominoes Fall, gires, projectes personals, semblava que mai havia d’arribar el nou disc. Ara bé, els paios sempre han trobat temps per composar noves cançons. I és així com s’ha gestat aquest disc, amb Armstrong i Frederiksen aprofitant qualsevol pausa per posar-s’hi. I el resultat, sense exagerar, és l’hòstia. Rancid estan en plena forma, i ja són anys a un nivell mínim de notable. Són bons, què volem. Des del primer tema, Back Where I Belong, tema que dóna la sensació que ja has escoltat abans mil vegades perquè de seguida se te’n va el cap i tens ganes d’aprendre’t la lletra per cridar-la per la finestra fins quedar-te afònic, el disc entra com un tret. Immediats, urgents, melòdics, radiants, eufòrics, multi-vitamínics, els Rancid et donen tot el que se suposa que t’ha de donar una banda com ells. Són 14 temes, 32 minuts, i diversió i electricitat per parar un tren. Temes com Collision Course, Evil is my Friend, Honor is All We Know (i tant), A Power Inside, In The Streets, Malfunction,… són uns bèsties arrodonint temes pletòrics de rock n’ roll abrasiu i impregnant.
Si ets dels que trobes a faltar grups que et donin ales com les que ens donaven les bandes dels noranta, no et preocupis. Els Rancid estan aquí, han decidit no deixar-nos en mans de desconeguts. I què millor que un disc seu per posar l’equip a un volum adient per molestar els veïns perquè quedi clar que tot i que ja no estem els noranta ens dóna igual. Afortunadament, els Rancid no han marxat mai, continuen decidits a demostrar que els reis encara són els de la seva generació. Només queda prémer play i gaudir d’ …Honor is All We Know.
