Arriba el nadal, i com no hi ha gaires novetats a l’univers The Rolling Stones, a part d’un auto-paròdic Mick Jagger i el projecte Superheavy,i de les biografies de Ron Wood, Memorias de un Rolling Stone, i de Keith Richard, Vida, totes dues editades en castellà per Global Rhythm; es troba a faltar agun moviment en temes musical. A falta de nou àlbum i de nova gira, els Rolling Stones es dediquen a reeditar material, com ja varen fer amb les edicions remasteritzades d‘Exile on Main Street, que contenia joies com Plundered My Soul, Dancing in the Light, Following the River i Pass The Wine. Ara és el torn del que potser és el darrer gran treball de la banda, Some Girls, publicat al 1978, i que mostrava a un ja veterà grup de rock n’ roll que cercava reinventar-se d’alguna manera. Les incursions en els ritmes ballables són notòries en un disc que conté cançons excel·lents com Beast of Burden o Before Make Me Run, When the Wips Come Down, Far Away Eyes (on sobrevola Gram Parsons), la versió de Just My Imagination (Running Away with Me), i d’altres prou notables com Miss You i Shattered.
Some Girls és el setzè disc de la banda, gravat als estudis Pathé Marconi de París, en dues etapes, la primera a finals de 1977 i la segona a principis de 1978. Publicat al març d’aquest any, el disc confirmava que els temps de Beggars Banquet, Let it Bleed, Sticky Fingers i Exile on Main Street havien quedat enrere. La maquinària Stone, no obstant, encara era imparable, si és que encara no ho és, i la gira d’aquell treball, el tour pels EUA, va ser, segons indiquen els musicòlegs més veterans, memorable. Amb la banda encara a ple rendiment, un repertori immillorable, un poder de convocatòria, per aquells anys, només igualat per Led Zeppelin, res podia aturar a the Biggest Band. Tot i que els rifi-rafe entre els Glimmer Twins eren cada cop més evidents, segurament, perquè les respectives filosofies de vida cada cop estaven més allunyades, la urgència i passió del grup sobre l’escenari és única. Qui es pot resistir a un setlist format per Let it Rock, All Down the Line, Honky Tonk Women, Star Star, When the Whip Comes Down, Beast of Burden, Lies, Miss You, Just My Imagination (Running Away with Me), Shattered, Respectable, Far Away Eyes, Love in Vain, Tumbling Dice, Happy, Sweet Little Sixteen, Brown Sugar, Jumpin’ Jack Flash, (I Can’t Get No) Satisfaction, i Street Fighting Man.
De moment, esperant que The Rolling Stones es tornin a posar en marxa,un procés cada cop més complexe i lent, els que ostentin una butxaca plena podran tirar-se de cap a aquest novetat discogràfica en forma d’edició de luxe del Some Girls, disc multi-platí als EUA i disc d’or al Regne Unit. De moment, a l’espera de noves notícies, tenim noves cançons. La reedició d’aquest LP amb temes inèdits recupera la idea de que aquest va ser un punt i seguit amb cert regust a punt i final. Sense desmerèixer els set treballs posteriors, dels quals, segurament el de més nivell és Tattoo You, Some Girls és el darrer cop de geni de la banda. Si ens aturem a les cançons inèdites, el gran atractiu, apreciem que Claudine i So Young mantenen la línia de les cançons triades per formar el disc original; ens trobem amb l’amor confés al blues, com a When You’re Gone, Don’t Be A Stranger o Keep Up Blues, i al country, com es pot comprovar a Do You Think I Really Care, cosina de Far Away Eyes; també trobem aires stonians de sempre, com I Love You Too Much, i dues balades marca de la casa, No Spare Parts i We Had It All, aquesta darrera cantada per Keith Richards, a qui un se l’imagina tirat al sofà amb guitarres, bevent, fumant, i composant tranquil·lament; la popular Tallahasse Lassie i You Win Again de Hank Williams completen aquesta bon grapat de cançons i que fan d’aquesta reedició del un al·licient més per seguir afirmant que els Rolling Stones són la banda més gran de la història del rock.
http://www.youtube.com/watch?v=t5dp48jHPjw
Other Articles
Carlos, un terrorista de cine
Cronenberg, Freud i Jung
