Un pedaç de rock americà anomenat T.W. Walsh

SONGS FOR PAIN AND LEISURE. TW WASH

Primer treball del músic, productor i home per tot que és quest jove cell anomenat T.W Walsh. Després dels desapareguts The Soft Drugs (varen plegar al 2008), s’embarca en el seu primer treball des de Blue Laws (2001). Walsh és nascut el 1975, i en ell respira l’autenticitat i pasisó de la generació dels noranta, deutora, entre d’altres, de noms com Neil Young. La profunditat de les textures, l’emotivitat de les melodies, els plecs de les harmonies, i la sensació de que al músic li va la vida en això de composar i interpretar… amb TW Walsh recorren aquestes impagables sensacions, de la mateixa manera que succeïa amb els seus metres. En ocasions recorda a Jeff Buckley, sobretot per les afectades i intenses melodies; en d’altres, inevitablement, al Neil Young més pausat però no menys cru; sovint, a Will Oldham, inclús a Josh T. Pearson. Rock americà que beu del blues, del folk rock, i de tot el que ja ens podem imaginar, rugós, a través de cançons que van calant i calant, Plant a garden o Pawn Shop Guns esdevenen els motius principals per apostar per un músic que desprèn honestedat i una transparència lligada amb el passat més gloriós del rock n’ roll.

Col·laborador de David Bazan (amb qui formava Pedro the Lion, i amb qui co-escriu el tema inicial, Make it Rhyme), de Sufjan Stevens, Willard Grant Conspiracy, Crystal Skulls, entre d’altres, reapareix com a protagonista absolut d’un LP tan compacte com rotund. Es podran criticar els aire més carrozas d’alguns temes, al més pur estil Steely Dan i The Doobie Brothers… però, ja és qüestió d’oïdes, tarannà i raons. En T.W. Walsh hi trobem una generosa panoràmica del rock n’ roll nord-americà més clàssic. No hi ha res com tenir les idees clares; i almenys, musicalment parlant, Walsh les té.

Sona a… Neil Young de butxaca.
El Millor… l’atmosfera, so i dues cançons: Plant a Garden, Pawn Shop Guns.
El Pitjor… quan s’apropa massa a sonoritats pròpies d’Steely Dan.