El David Bowie de Young Americans, un èxit, gràcies en part gràcies a Fame, gravat amb John Lennon, ja era història. Un any més tard, després de gravar The Man Who Fell to Earth amb Nicolas Roeg, el camaleó del rock posava a prova un nou alter ego, el del Duc Blanc, influenciat pel personatge del citat film. La cocaïna, l’èxit i la necessitat per reinventar-se obrien pas a un àlbum com Station to Station, que anticipava la posterior trilogia berlinesa produïda per Brian Eno. Funk, soul, primers contactes amb l’electrònica i el krautrock, David Bowie creava un àlbum de poc menys de quaranta minuts amb el que donava un altra salt endavant en la seva carrera. La transformació en 5 anys de Ziggy Stardust al Duc Blanc posava de manifest la capacitat per absorbir noves influències i reinventar-se.
La reedició d’ Station to Station sortirà a la venda el proper 28 de setembre. Hi haurà dues opcions: la primera, un triple CD; la segona, una caixa amb cinc CD, un DVD, tres vinils i reproduccions de passis, xapes, fotos i detalls d’una època en la que Bowie projectava durant els seus concerts el film El Perro Andaluz de Buñuel i Dali.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=l8gPA1UiOdo]