Els temps vola tan rà pid que fins i tot els Black Lips s’han fet grans. Onze anys després del seu homònim debut, tots els membres de la banda de Georgia ja passen la trentena. I potser és una dada més sense importà ncia, però després de publicar Underneath the Rainbow, el seu darrer LP, potser cal pensar que han arribat a una maduresa musical no esperada. Acostumats als accelerats ritmes pletòrics del garatge rock més trepidant, ben atapeïts dels referents propis del gènere que tant adoren, i a la brutÃcia i estridència amb la que empaquetaven les cançons, els Black Lips mostren la seva cara més dià fana i clà ssica del rock n’ roll. No ens confonem: segueixen sent ells, però, han estalviat en textures, sonant tant enèrgics com sempre però sense la necessitat d’omplir les cançons de capes i capes, polint i aclarint cançons, i obviant picardies sonores amb les que habitualment carregaven els seus discs. No sé si potser exageraré, però ser capaços d’evocar, amb personalitat i salvant distà ncies, als Stones primerencs, els de temes com Stupid Girl o Miss Amanda Jones, als Stooges de Penetration, al Dylan de New Pony, al Marc Bolan de Telegram Sam, no es pot dir de qualsevol banda. Escoltin, respectivament, Drive-By Buddy, Do the Vibrate, Boys in the Wood i Dog Years, probablement el tema del disc. Evidentment els clà ssics són el que són, i no posarem a Black Lips al seu nivell, però, s’ha de dir que han estat capaços de donar un salt endavant i, sense perdre força ni intensitat, han sabut asserenar i moderar el seu so en estudi: una clara mostra és Dandelion Dust. No els cal anar a tota mà quina, ni omplir excessivament cada peça amb instrumentació i gamberrades, encara que l’atreviment per provar coses no l’han perdut, però en aquest cas al servei de la música. Per primera vegada, les melodies i les harmonies de la seves cançons han passat a ser la prioritat i això els ha fet ser més grans dels que ja eren. Sempre han tingut la seva grà cia en directe i els seus directes han estat pura diversió. Produït per Patrick Carney (The Black Keys), Underneath the Rainbow volen anar més enllà , ser més Black Lips dels que ho han sigut fins ara.
Underneath the Rainbow, de Black Lips
0
Comparteix