Després de quatre àlbums en estudi liderant 16 Horsepower, David Eugene Edwards va embarcar-se un projecte en solitari sota el nom de Wovenhand. De fet, va aprofitar el parèntesi amb la primera banda, per publicar Wovenhand, l’ excel·lent disc homònim de l’ aventura en solitari que iniciava al març del 2002. A l’ estiu del 2002 apareixia Folklore, cinquè i darrer disc de 16 Horsepower, amb un so més folk, marcant la pauta del que seria el nou rumb. Si bé la música de 16 Horsepower sona més a western, amb lletres de caire religiós (casualitat o no, Edwards és nét d’ un predicador), ple de guitarres slide, banjo i violoncer, el parentesc amb Wovenhand és significatiu, partint de la base que ambdues bandes neixen de les mateixes arrels musicals. Country, folk, música nativa i tradicional americana, blues, tot plegat es condensa en la música de David Eugene Edwards, valorant l’ aposta amb l’ actual banda per sonoritats més acústiques i folk, amb predomini de guitarres amb cordes metàl·liques i una percussió més minimalista que durant els anys dels Setze Cavalls de poder.
Després de publicar Wovenhand, Edwards, qui per cert va iniciar la seva trajectòria musical amb una banda punk per passar després a tocar amb Jeffrey Paul-Nolander i els seus Pavillion Steps, amb qui després va fundar Denver Gentlemen, Wim Vandekeybus i el seu grup de teatre Ultima Vez el van reclamar per crear la banda sonora del seu espectacle. El resultat va ser Blush (The Original Score) i el posterior Blush Music, on reel·laborava la citada banda sonora, tots dos del 2003. Consider the Birds (2004), disc per enganxar-se per sempre a Wovenhand, confirmava el que era ja un fet: la grandesa del seu líder com a compositor, i un àlbum que poc té a envejar a la intensitat vocal de treballs d’ intocables com Nick Cave i Mark Lanegan. Sparrow Falls i To Make a Ring són exemples de que la força musical d’una banda està en l’ actitud. Mosaic, potser un dels treballs més desgarradors i espirituals d’ Edwards (Dirty Blue i el tall Slota Prow-Full Armour així ho demostren) coincidia amb el retorn a casa de Pascal Humbert, l’ excel·lent baixista de 16 Horsepower, qui passava a formar part de Wovenhand. El mateix 2006, Edwards tornava a col·laborar amb Vandekeybus i junts creaven Puur, música per un nou espectacle de Ultima Vez.
Al 2008 publicaven Ten Stones, primer àlbum de la banda en el que tots els membres de Wovenhand, Pascal Humbert, Ordis Garrison i, fins el 2009, el quart membre Peter Van Laerhoven, hi varen participar activament en la creació. El resultat és potser el disc més rock, evidentment un altre cop a contracorrent del panorama musical, que incideix en les textures que evoquen a l’ Amèrica profunda, al desert i una època on el sentiment per la música era representatiu d’ una manera de ser. Les veus d’ Edwards i el so de la banda desperta emocions tan belles com profundes, i d’ aquest contrast, fan un atractiu tan inexplicable com addictiu. El darrer treball és The Threshing Floor, publicat aquest any. Personalment, considero un àlbum on hi trobem tot el que ha fet Edwards fins ara, més concretament el que ha fet amb 16 Horsepower i Wovenhand. El disc és una magnífica demostració del talent i eclecticisme creatiu i instrumental, virtuts habituals del músic. Sempre fidel a un so i a unes maneres, és capaç de seduir amb el seu country-rock apocalíptic, així com amb temes més acústics i pausats, i fins i tot, tancar el disc amb el tema més lluminós que mai ha gravat (si exceptuem la versió de Bill Withers de Ain’t no Sunshine de l’ àlbum Wovenhand, també inclosa a Animalitos de Blush Music), Denver City, on Edwards sembla, o bé redimir-se, o bé, demostrar que el seu talent com a músic no té cap mena de barreres.
Els que apostin per Dave Eugene Edwards com un músic a reivindicar, recordar que el proper dia 10 de desembre, Wovenhand estaran a la sala Apolo. Els que vulguin redimir-se dels seus pecats més silenciats, o almenys, (re)descobrir el country-folk apocalíptic, que no falti a la cita. Per donar més facilitats, gràcies a la col·laboració amb Mercury Wheels, sortegem dues entrades.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=TiLmVqQJwdI]