A ningú li haurà passat desapercebuda l’estrena d’aquesta obra titulada amb el nom de la capital comtal, si bé l’expectativa creada anava molt més enllà del títol. En primer lloc, perquè Barcelona és l’obra de Pere Riera que tanca el cicle de quatre autors catalans contemporanis a la Sala Gran, un fet molt destacable amb què es va acomiadar Sergi Belbel en el seu càrrec de director artístic del TNC. Abans van ser Albert Espinosa, Jordi Casanovas i Marc Rosich els que van tenir tal privilegi. En el cas de Pere Riera, l’autor es va donar a conèixer especialment amb el seu text Lluny d’Enuuk, que es va representar a la Sala Tallers en el cicle T6 i en un moment en què segurament ningú pensava que la sala es tancaria a causa de la crisi. Després d’aquell èxit, l’autor va tornar a tenir una bona acollida amb Desclassificats a La Villarroel, mentre que aquesta temporada, l’hem pogut veure en diverses peces, sigui com autor o director.
Dit això, l’obra també ha despertat molta expectació pel tema, o, sobretot, pel context on s’ubica: Barcelona durant la guerra civil, i més concretament, en unes hores d’intensos bombardejos seguits que hi va haver l’any 38. Això ja crea d’entrada un segell de diferència en un autor jove contemporani. Diu Sergi Belbel que Pere Riera ha fet un exercici de desacomplexament escrivint aquesta obra. Segons va explicar en la presentació de la temporada, “per primera vegada un autor jove accepta amb tots els ets i uts ser una baula de la cadena, inserir-se en la tradició del teatre popular català”. De fet, l’autor explica que el primer que va fer en rebre l’encàrrec va ser llegir molt, des d’assajos a clàssics. També es va entrevistar amb el Lluís Permanyer i va entrar en contacte amb el Memorial Democràtic, el qual li va facilitar el contacte amb testimonis directes d’aquells dies. Val a dir que l’obra en qüestió no és cap document històric sinó una obra de ficció, però sens dubte aquesta documentació ha servit pels conflictes dels personatges i pel que desprenen, i també, és clar, per la interpretació dels actors.
En aquest context de guerra i bombardeig, un grup humà intenta trobar estratègies perquè no defalleixi la il.lusió. L’argument, doncs, se centra més en una història de vivències de personatges: dues amigues de tota la vida, que abans de la guerra es van haver de separar, es retroben en un moments de màxima gravetat per a la ciutat i, lògicament, també per a les seves vides. Dit en paraules de l’autor i director, en imaginar la història, va intentar mirar pel forat del pany unes possibles dotze hores en una casa de la part alta de la ciutat on un grup d’individus intenta sortir-se’n cada vegada que hi ha un cataclisme fora. La ciutat de Barcelona acaba representant-se, doncs, en uns personatges i en les ferides que porten pels moments que els ha tocat viure i acaba sent un personatge més del relat.
Els caps de cartell són l’Emma Vilarasau i la Míriam Iscla, per les quals es pot dir que va néixer el projecte, ja que Pere Riera havia treballat prèviament amb les dues però per separat. Tanmateix, el duet està recolzat per un repartiment de gran magnitud al seu voltant. Respecte al to de l’obra, no és una comèdia però tampoc pretén ser una tragèdia en tota regla, i té els seus moments de fuga. En l’espectacle hi ha espai per l’alegria i la tristesa, la música i el ball.
Barcelona, que es podrà veure fins el 22 de juny, ve acompanyada d’altres activitats, com l’habitual col·loqui amb l’equip, el 24 de maig, i una xerrada programada pel 7 de juny sobre la Dona i la Guerra Civil, amb entrevista de Mònica Terribes a una testimoni de la Guerra Civil i una historiadora. Un motiu més per anar al teatre i no perdre’s aquesta cita amb la ciutat, entrant per la porta gran.
On? TNC. Sala Gran. Plaça de les Arts 1
Quan? Del 8 de maig al 22 de juny de 2013
Preu? De 19 a 38 €. Dia de l’espectador: dimecres i dissabtes tarda.
Other Articles
Solfatara. El volcà a punt d’extingir-se
