Els propers dies 7,8 i 9 de juliol es posarà en marxa la sisena edició del festival Bilbao BBK Live. Amb tant sols cinc edicions ja s’ha convertit en un dels esdeveniments musicals ineludible per tots el amants de la música en directe, gràcies en part a l’aposta pels grans noms que dominen el panorama musical, sense tancar-se a cap tipus d’estil i tendència. El cartell de l’edició d’enguany es pot considerar el més eclèctic de tots els que ha presentat fins ara, la presència de grups i artistes descaradament comercials com són Coldplay, Amy Winehouse o The Chemical Brothers, es combinen amb noms de culte com els de The Black Crowes, The Twilight Singers (dos noms que ja justifiquen el festival), i amb altres força efectius com els de The Mars Volta, Beady Eye, Blondie, !!!, Les Savy Fav, TV On The Radio o Russian Red.
A hores d’ara l’única incògnita que es planteja és l’actuació d’Amy Winehouse, encara que de moment l’organització assegura que la seva presència a Bilbao el divendres dia 8 de juliol no corre cap perill; però el cert és que la britànica ha suspès els concerts que tenia prevista realitzar a Istanbul el dia 20 de juny i el 22 a Atenes, just abans d’aterrar al BBK Live, desprès de la seva accidentada actuació a Belgrad el el dissabte 18 de juny, on la cantant va haver d’abandonar l’escenari enmig de xiulets i crits desprès de que es presentés amb més d’una hora de retràs i en un estat etíl·lic considerable. La seva actitud desganada i l’interpretació patètica de les cançons va acabar amb la paciència del públic que la va escridassar i ella va abandonar l’escenari, i de pas suspendre els següents concerts. El de Bilbao serà la primera presència en públic que farà després de la seva vergonyosa actuació i la cancel·lació dels concerts d’Istanbul i Atenes, cosa que li dóna força morbo a la seva actuació, tot sigui dit. Passi el que passi amb Amy Winehouse, la veritat el seu nom queda força eclipsat al costat d’altres, que per mèrits propis, són les veritables estrelles d’aquest BBK Live 2011.
THE TWILIGHT SINGERS
A aquestes alçades Greg Dulli és ja un llegenda viva del rock, un artista majúscul fet d’una pasta diferent. El seu directe carregat de passió, electricitat i classe és de les millors experiències que es poden viure avui en dia. Han passat cinc anys (massa temps) des de l’última visita de l’ex-líder de The Afghan Whigs amb el seus The Twilight Singers a l’estat. Arriben amb Dynamite Steps, una nova mostra de que el talent de Dulli no té límits, un disc ideat per explotar sobre un escenari. Serà On the corner el gran moment del festival?
THE BLACK CROWES
Convertits en un banda carregada de maduresa, el germans Robinson viuen una segona joventut. Quan pràcticament tothom els donava per morts, ells van i entreguen una obra monumental com Before the frost…Until the freeze. Són uns dels grans clàssics del rock contemporani, però lluny de caure en el més previsible, els seus concerts continuen sent sorprenents i imprevisibles com en els seus inicis. Aquest és la seva última gira abans que el grup s’agafin un descans indefinit. Un cop acabi la seva actuació la sensació serà que durant tres dies nomes ha tocat una banda (amb permís de Greg Dulli): ells.
BLONDIE
Als seus 65 anys Debora Harry segueix amb el seu carisma intacte i la seva presència sobre un escenari. És d’aquelles que enlluernen. Tot i que el seu últim treball, Panic Girl, no està a l’alçada de la llegenda (normal a aquestes alçades), el que oferiran Blondie serà un repàs dels seus grans èxits, un grapat de cançons que ocupen un lloc privilegiant en l’univers del rock. A Debora Harry li sobren les bones maneres escèniques, si Amy Winehouse està per allà que agafi un paper i llapis, i apunti: tindrà una lliçó d’actitud gratuïta.
BEADY EYE
El seu debut Different gear, still speeding ha rebut més elogis que els que van rebre els últims quatre discs d’Oasis junts. Liam Gallagher ha tret pit després de demostrar que el talent no era tant sols propietat del seu germà Noel, i fins i tot s’ha atrevit atacar a Bob Dylan. Que ningú s’esperi escoltar algun hit de la seva anterior banda, tot i que els qui acompanyen a Liam són els membres de l’última formació d’Oasis. Amb tots els seus efectes i encara més defectes, sempre és un atractiu veure el petit dels Gallagher sobre un escenari.
THE MARS VOLTA
Els d’ El Paso són un punt i a part. Recuperen l’essència de les grans jam bands dels 70 però imprimint als seus directes un punt de visceralitat punk que fa que no perdis de vista cap dels moviments d’Omar Rodríguez-López i Cedric Bixler-Zaval, autèntiques feres desbocades sobre un escenari. Imprevisibles com poques bandes de l’actualitat, els seus concerts són un tour de force que no saps on et portarà, una autèntica muntanya russa carregada de tensió elèctrica que et deixa sense alè.
THE CHEMICAL BROTHERS
Han aconseguit que a la gent que no li agradi l’electrònica ni sent massa passió per la música de ball no deixi de moure’s quan aquests dos germans químics es posen al control de les seves màquines. Fa temps que no entreguen cap disc notable, però el seu poder sobre un escenari a l’hora de tancar un festival segueix sent infal·lible. La seva música està feta a mida pels grans festivals o els festivals fets a mida per la seva música, sigui una cosa o l’altre, el que és evident és que convertiran el festival en una enorme pista de ball.
!!!
El seu punk dance és imparable. A base de baixos corpulents i actitud desafiant, sobre un escenari la seva fórmula guanya forces punts. Amb tres discs s’han convertit en un dels grups de culte del moment, i tot i que la seva última obra no ha rebut els elogis que es mereixia per part de la crítica que en el seu dia es va rendir davant el seu poder rítmic, les constants vitals del grup segueixen latent amb força i clamant: balleu balleu, maleïts.
ÚLTIMA HORA: FINALMENT, AMY WINEHOUSE HA CANCEL·LAT LA GIRA EUROPEA.