Ahir dimarts 16 de febrer vam assistir al cicle Icones, mestres de la fotografia en imatges que celebra la segona edició a l’Espai Cultural Caja Madrid, amb la col·laboració de la Fundació Foto Colectania. Aquest cicle pretén ser un recorregut per la història de la fotografia a través d’algunes de les figures més representatives d’aquest art, i la programació de gener a abril de 2010 compta amb mestres de la fotografia com Walker Evans (19/10/10), Lisette Model (16/02/10), Martin Parr (16/03/10) i Paul Strand (13/04/10).
Cristina Zelich (assagista i comissària d’exposicions, que ara en té una celebrant-se a la Fundació Mapfre de Madrid sobre Lisette Model i també una inaugurada recentment a París) ens va fer un repàs per la fotografia d’Élise Amélie Félicie Stern, més coneguda per Lisette Model. Aquesta va néixer a Viena a una familia acomodada de l’alta burgesia i després de morir el seu pare (a l’edat de 58 anys) es van traslladar a París i es va acostar a la fotografia cap al 1933 com a mitjà per guanyar-se la vida. Ella i la seva germana Olga compartien un estudi a París, junt amb una alta noia, i Lisette comença a disparar amb la seva Rolleiflex. Del 1933 al 1938 Lisette dirigeix l’objectiu de la seva càmera a gent pobre i a gent benestant, dues constants presents durant tota la seva obra. Lisette es sentia fascinada per les persones i tenia una atracció particular per les persones voluminoses. El 1934 va fer una de les seves sèries més conegudes “Promenade des anglais” que és un recull dels burgesos de Niça que prenien el sol per oblidar-se dels seus problemes.
El 1936 coneix al que serà el seu marit Evsa Model, un pintor que no tenia molt èxit, i els dos es muden a Nova York. La ciutat l’omple d’inspiració i constitueix una sèrie de fotografies sobre el reflex dels aparadors que s’anomena Reflections and running legs (1939-1945). El 1941 fa la primera exposició individual a la Photo League. Cap al 1945 retrata personatges anònims del Lower East Side i instantànies dels locals que freqüentava com el Sammy’s, Nick’s o el Cafè Metropol.
L’etapa més productiva de Lisette és del 1939 al 1947, on demostra un interés pel retrat femení i on utilitzava el contrapicat per captar les imatges, doncs ella pensava que la fotografia no només documentava, sinó que a través de la mateixa se’n podia obtenir una resposta. Entre l’interval 1946-1940, va realitzar diverses escapades a la Costa Oest, on va coneix a Ansel Adams, qui l’invita a impartir classes. Cap al 1959 esdevé professora a la New School for Social Research de Nova York, on va pregonar la seva màxima “fer la fotografia des de l’estòmac” a alumnes emèrits com Diane Arbus, Larry Fink, Bruce Weber o Nancy Rudolph, entre d’altres.
Aquest és un breu resum d’una artista que va mirar més enllà de les convencions i va fotografiar com i quan volia, i sense por a res; d’una autora a qui el reconeixement li va arribar tard, malgrat el seu talent natural, confirmant que sovint hi ha grans artistes que passen ‘desapercebuts’.
D’altra banda, us convidem a la propera convocatòria del cicle Icones, mestres de la fotografia en imatges amb Martin Parr el proper 16 de març.
Other Articles
Itinerari d’un dia: Torredembarra
