Del 24 al 28 de novembre es celebra a Barcelona i Madrid el Primavera Club 2010. Fa uns dies anticipàvem els primers noms del festival, on destacaven per damunt de tot els noms de Teenage Fanclub i Lou Barlow. La setmana passada es va tancar el cartell, i no han faltat noms il·lustres que potencien definitivament la proposta del germà petit del Primavera Sound. Dos són els noms que finalment donen al cartell l’energia i la classe necessàries per atrevir-se a anar de sala en sala per poder gaudir de concerts: Jim Jones Revue i Edwyn Collins.
Els primers han publicat el seu segon àlbum en estudi, Burning Your House Down, i tercer disc de la seva discografia, si recordem Here to Save Your Soul, que recopilava els singles de la banda i presentava dos temes inèdits, precisament Burning your house down i Elemental, incloses en aquest darrer treball. Jim Jones i la seva banda han comptat amb un productor de luxe, Jim Sclavunos, actual bateria de Grinderman i dels Bad Seeds, qui ha optat per netejar el so de la banda respecte anteriors treballs, sense restar contundència ni la incomoditat pròpia que contempla el brutal so dels anglesos. Rock primitiu que evoca a Jerry Lee Lewis, Little Richard, a Count Five i The Stooges, i a la Jon Spencer Blues Explosion. L’ex-líder de Thee Hynotics i Black Moses té ben clar que el seu discurs és el rock enèrgic, immediat, destinat a fer tapar les oïdes als més refinats i sofisticats. Amb la Jim Jones Revue, lluny d’actituds pretencioses, només hi ha lloc per l’actitud incendiària i pel Rock ‘n’ Roll Psychosis. Les ja citades, Dishonest John, Shoot First, Cement Mixer i Princess & The Frog, per citar algunes, ens posaran les piles.
D’altra banda, Edwyn Collins, feliçment recuperat de la doble hemorràgia que va patir al 2005, ha publicat el primer àlbum des de la seva total recuperació, l’excel·lent Losing Sleep, i aterrarà a les nostres terres dos anys després del seu recordat concert al desaparescut Summercase de fa dos anys. L’ex-líder d’ Orange Juice ha publicat un àlbum que recull el bo i millor de la seva carrera. El Blue Boy ofereix un grapat de cançons amb les constants vitals artístiques immunes. Una col·lecció de temes pop exquisit, on les pinzellades Smiths (apuntar que hi col·labora Johnny Marr, a més d’Alex Kapranos i membres de The Drums, entre d’altres), aromes Paul Weller, i el seu particular estil de cantar, amb similituds al Bowie de Berlin, fan d’aquest Losing Sleep un dels àlbums sorpresa de l’any, perquè cançons com Humble, It Dawns on Me i I Still Believe in You no són gaire freqüents en el panorama pop-rock actual.
El Primavera Club el completen bandes amb certa ascendència com Triángulo de Amor Bizarro, Wavves i Frankie Rose & The Outs, totes tres amb àlbum publicat al 2010. Cornflakes, Fred I Son i una llarga llista que més val mirar a la web oficial del festival completen aquest Primavera Club 2010.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=fJJTFuFlUtE]
