Nascut a Carolina del Sud al 1917, Dizzy Gillespie va ser una de les figures més rellevants del món del jazz, gràcies en part, primer al seu talent, i després, a al seu atreviment i capacitat per provar coses noves, apropant-se així als sons afroamericans, llatins, bossa nova, etc.
Fill de paleta aficionat a la música, Gillespie va anar d’aquí a allà fins que al 1945 es va trobar amb Charlie Parker. D’aquesta trobada, neix el be bop. El nom ve de l’onomatopeia del soroll que feia una porra de policia quan golpejava el cap d’un home de raça negra. El mèrit de Parker primer, i després de Gillespie, era el de trencar el swing i improvisar sobre una melodia. No obstant, mentre Charlie Parker va caure en l’oblit i en el pou de la heroïna, Gillespie va triomfar. Tot i la rehabilitació de Parker, que els va permetre gravar al 1947 Bird & Diz at The Carnigiee, i que va estar en plena forma fins el 1951, Gillespie va ser qui se’n va anar de gira per Europa, qui va gravar amb Art, Backley, Thelonius Monk, Charles Mingus i d’altres de manera continuada, consolidant, encara més, el jazz com un fenòmen sociocultural.
Tot i així, el mite de Parker és irrepetible (va morir amb 34 anys), de la mateixa manera que la trajectòria de Gillespie ho va ser. Si voleu conèixer en primera persona la vida de Gillespie, i moltes coses de les que es van viure a l’edat d’or del jazz, Global Rhythm ha publicat To Be or Not To Be. Memorias de Dizzy Gillespie, de Dizzy Gillespie i Al Fraser, memòries del músic que tres dècades després de ser publicades, arriben al nostre país. I no oblidem que la mateixa editorial va publicar Nostalgia de Charlie Parker, de Robert George Geiner, biografia que repassa la trejectòria del músic de Kansas City, a qui el seu estil de vida el va atrapar en una espiral d’autodestrucció que no el va privar de convertir-se en una de les figures imprescindibles de la música del segle XX, titular que també li pertany a Dizzy Gillespie.
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=wkvCDCOGzGc]