Cinema i empreses, o com es retrata un món feliç

0

Una de les grandeses del cinema és retratar les veritats del dia a dia del nostre món. La possibilitat de que algú ens expliqui una història amb imatges és una opció idònea per aprendre, recordar i entretenir-se alhora. Les vides dels protagonistes que van passant per les pel·lícules ajuden a viure situacions noves o ja viscudes i a fer reflexions que no faríem. Per aquest motiu, és important saber quina pel·lícula mirem, qui és el director i saber quin és el seu punt de vista. L’entreteniment comporta una visió interessant, crítica i sorprenent, per tant creativa, de la realitat. Hi ha qui exposa el seu atreviment i la seva capacitat per deixar a qualsevol espectador bocabadat com fa Godard gairebé sempre, en aquest cas a Tout Va Bien, perquè qui no ha pensat mai en fer el que provoquen els treballadors de l’empresa de la citada pel·lícula?.

Arribats a aquest punt, que millor que recordar aquelles pel·lícules que reflexionen sobre el circ empresarial. Ja sigui per un punt de vista crític a més no poder com el de Kurosawa a Los Canallas Duermen en Paz, Chaplin a Tiempos Modernos, Nicolas Klotz a La Cuestión Humana, o el mateix Godard; sigui per la lúcida visió de Fritz Lang a Metrópolis; pel sentit de l’humor i sarcasme de Billie Wilder, en aquest cas a El Apartamento; per la demostració que la unió fa la força, com a Los Camaradas de Mario Monicelli, o per un motiu tan fantàstic com el que ens dóna Jacques Tati per incloure el seu Playtime, el de l’home perdut en la sobrevalorada modernitat, que no sap ni com accedir als edificis. Tots ells són directors que plasmen en imatges una realitat, amb una mirada atractiva, intel·ligent, creativa i per tant capaç d’evocar el dia a dia, i posar sobre la taula, cadascú a la seva manera, les veritats que comentàvem al principi. Després, que cadascú li doni les voltes que vulgui o pugui a la pel·lícula, tot i que algunes voltes són increïbles, com les de posar d’exemple d’asertivitat a un curs de formació per treballadors, i es tracta d’ un cas real, a un individu com Gekko, el personatge interpretat per Michael Douglas a Wall Street. Aquestes són 30 de les pel·lícules que més s’apropen a l’univers de les empreses, oficines, bancs, i en definitiva, que ens aproximen a la rutina dels edificis des d’on es marca la pauta de l’estimada economia, i curiosament o no, totes elles ben crítiques, o com a mínim sarcàstiques, d’un món, on sembla, com indica el cartell de Syriana, ‘Tot està Connectat’, i que sovint, sembla disposat a abocar a alguns a un precipici existencial, i a d’altres, a contínues converses sobre les vendes, la televisió, el marit, els nens, els companys de feina i el temps de lleure.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply