Una de les gran bandes de l’escena indie nordamericana dels 90′s respon al nom de Superchunk. La banda de Chapel Hill, després de més de 8 anys allunyats de l’estudi, torna i sembla que amb la matrícula apuntada de tots aquests grups que omplen els mp3 de la majoria. Fa uns mesos s’ha publicat Leaves in the Gutter, EP de Superchunk amb 4 temes nous més una versió acústica del primer tall del Leaves in the Gutter, l’adrenalítica i impressionant Learned to Surf, 5 minuts del millor power-pop capaços d’escombrar qualsevol nova …

L’actuació que varen fer Nirvana en el Festival de Reading del 92 ha acabat sent amb el pas del temps igual d’important que la que varen fer en els seu moment The Beatles al New York Stadium ( 1965), Jimi Hendrix al Festival Woodstock (1969), Led Zeppelin al Royal Albert Hall (1970) o els Rolling Stones al Hyde Park (1969). Aquest concert ha acabat sent un dels moments més representatius del grup de Kurt Cobain, Dave Grohl i Chris Novoselic. Era la gira de presentació de Nevermind, el disc que …

Scott McCloud i els seus Paramount Styles no ho van tenir gens fàcil, la nit del dissabte 5 de desembre. Per una banda Franz Ferdinand arrossegaven a les masses fins el Pavelló Olímpic de Badalona, per un altre el Depor-Barça era l’opció nº1 per els futboleros musicòlegs, i això cal sumar-li que era la tercera visita del líder de Girls Against Boys en menys d’un any. Per això no es d’estranyar que la majoria de públic que van assistir a la Sala Sidecar, una entrada força pobra, eren seguidors/amiguets del …

Los Condenados, d’Isaki Lacuesta, Premi de la Crítica Internacional del Festival de San Sebastià, situa el director nascut a Girona en la dimensió dels autors que entenen el cinema com una expressió artística amb un punt de vista sobre el nostre món. El tercer treball de Lacuesta és un relat sobre el compromís polític i la legitimitat de la lluita armada. Diem relat perquè Lacuesta escriu sobre la pantalla, cada fotograma esdevé una frase d’aquesta obra que en principi fóu pensada com un documental però que finalment ha resultat un …

Una versió més assossegada de la banda de folk, amb aromes que van des de Flying Burrito Brothers a The Smiths, liderada per Andy Cabic tornava a la sala Sidecar després del seu concert al juny del 2008. Aquest cop, estava previst a la sala Bikini; segurament, les poques entrades venudes  van obligar al canvi de sala. Vetiver tornava per presentar el seu darrer àlbum, Tight Knit, a més de fer un repàs a Vetiver, To Find Me Gone i al disc de versions Thing of the Past.
Per uns, avorrits i carents d’intensitat i personalitat. …

75 minuts de música en estat pur. 75 minuts que animen a un mort. 75 minuts de persones amb ganes de viure, crear i compartir la seva passió per la música. 75 minuts amb els Black Crowes, una de les bandes intocables de rock n’ roll americà dels darrers 20 anys, filmat amb un tarannà totalment artesanal i sobri, suggerint una naturalitat i magnetisme com el paratge on va estar la banda per gravar el seu darrer àlbum, amb una aparença similar a la de Year in the Horse, l’excel·lent documental …

Compartint liderat amb The Pains of Being Pure at Heart, The Horrors consolida la seva posició capdavantera dintre del panorama musical, però el de segona divisió. Són bandes amb un escàs bagatge i pocs concerts a les seves esquenes per engrandir la seva obra, per tant, subjectivament, és un error considerar a bandes amb un o dos àlbums bons (no obres mestres) com a imprescindibles. Ambdues bandes afronten els directes amb molt entusiasme, contagiats per la febre que provoquen entre els seus fans més alterats, però la realitat és que …

Una sala 2 del Razzmatazz mig buida no era el que s’esperava, sobretot després de l’espectacular rebuda que va tenir el seu darrer concert amb la glamourosa Isobel Campbell a l’Auditori del Fòrum fa gairebé un any. Potser Mark Lanegan ha passat de moda per aquells que s’apunten de tant en tant a concerts anunciats a tot arreu per poder dir que han vist a ‘fulano’ o ‘mengano’ en directe; és el que té l’esnobisme cosmopolita.
El concert va confirmar que el combo rock and soul que formen Mark Lanegan i …

El certamen FOTOPRES, organitzat per l’Obra Social “la Caixa”, va néixer als 80 i constitueix un “mirall de les transformacions que viu el món contemporani: les guerres i les migracions, l’impacte de la globalització en els costums i maneres de viure, i també l’aparició de noves formes de convivència per fer front al dolor i al desarrelament“.
Aquesta exposició presenta les obres dels premiats de l’edició d’enguany, que tracta temes d’actualitat com la violència de gènere o la guerra del Líban, o mirades particulars sobre realitats llunyanes però pròximes com els …

La vida de The Stone Roses va ser tan curta com intensa, tan productiva com destructiva, convertint-los en l’última gran llegenda del pop britànic. En només un any, 88-89, van aconseguir definir el pop dels temps futurs, per després caure en l’autodestrucció per culpa del seu propi ego, el mateix ego que a la cap i a la fi els va fer tan grans.
Elephant Stone (1988), el seu tercer single, els va posar en el punt de mira de la crítica musical britànica, veient en ells els futurs herois d’una nova …

Després de 61 setmanes en cartellera, el propi Stanley Kubrick va retirar dels cinemes anglesos l’adaptació a la gran pantalla de l’obra d’ Anthony Burgess, La Naranja Mecánica. Bandes juvenils havien adoptat el look i les maneres dels “droogs”; fins i tot van haver morts. Kubrick es va decepcionar més del que ja ho estava amb la condició humana. Warner no va posar cap impediment; volien que el xicot del Bronx continués fent pel·lícules sota el seu segell, i qui li podia negar al creador de Lolita, Dr. Strangelove i …

Segurament els germans Gallagher matarien per firmar un tema com Two of a Kind, o Courtney Taylor i els seus The Dandy Warhols vendrien la seva ànima al diable per tenir una cançó com Journeyman. Els creadors d’aquetes dues joies pop són quatre australians que responen al nom de The Lovetones i que acaben d’editar el seu quart treball, Dimensions.
Amics d’ Anton Newcombe, el líder/gurú dels The Brian Jonestown Massacre, qui col·labora en el disc, aquest australians van néixer al 2002, obrint els concerts de Mosrrissey per Austràlia, i han editat …

Amb The Road i Zombieland vàrem donar per acabat el nostre particular festival de Sitges.
La primera, dirigida per John Hillcoat, director d’un títol tan oblidat com aconsellable, The Proposition, amb música de Nick Cave i Warren Ellis (autors també de la BSO de The Proposition, de la qual Cave era a més guionista), és l’adaptació del llibre homònim de Cormac McCarthy. Narra la capacitat de supervivència de l’home en una època post-apocalíptica, focalitzada en un pare i un fill. La civilització, amb els seus defectes i virtuts dóna pas a …