Alabama Monroe, de Felix Van Groeningen

0

alabama monroeCandidata belga a l’Oscar a millor peli de parla no anglesa, Gran Premi del Públic a la passada edició del festival de cinema europeu de Sevilla, el quart llargmetratge de Felix Van Groeningen, Alabama Monroe, explica el drama que viu una família per culpa d’un càncer que ataca el seu fill de cinc anys. Basada en l’espectacle músico-teatral The Broken Circle Breakdown Featuring the Cover-Ups of Alabama, escrita a quatre mans pel protagonista de la pel·li Johan Heldenbergh i l’actriu Miekke Dobbels, el film narra el drama que viuen Elise i Didier sense sobrietat ni gaire delicadesa cinematogràfica, i amb tota l’estridència que dóna de sí el tema.

Elise és una persona creient i supersticiosa que regenta una tenda de tatuatges; ell és un músic apassionat del bluegrass. S’estimen, s’adoren. Han acceptat les regles del joc, però, ja se sap, la vida és tramposa. Han de lluitar contra el càncer del seu fill i tot el que això suposa. Narrada a través de flashbacks, amb una ben triada banda sonora a càrrec de Bjon Eriksson, estem davant d’un lacrimògena i èpica història d’amor, dolor, infermetat i creences que no amaga cap de les seves pretensions, entre les que trobem, efectivament, fer plorar a l’espectador, per molt dur i preparat que estigui. Cinematogràficament no té gaire a destacar, sense menysprear ni molt menys les interpretacions de Heldenbergh i Veerle Beatens, qui interpreta a Elise ni la sofisticada i efectiva fotografia de Ruben Impens, que sovint recorda als films de Sayles i Cianfrance.

L’autor d’interessants films com The Misfortunates (2009) i With Friends Like These (2007) ha apostat per un guió que pretén colpejar l’espectador sense cap mena de pudor ni elegància. Lluny d’exercicis amb similar temàtica, com la suggeridora i sorprenent Declaración de guerra de Valérie Donzelli, Alabama Monroe es pot definir simplement un film explícit i contundent sobre el càncer infantil. No hi ha espai per gaire més: és una simfonia de drama, llàgrimes, creences, lluita i dolor… i bona música.

Hi ha pel·lícules que per trama espanten, com és el cas; no obstant, sempre queda el desig perquè el com superi el què per oferir-nos una film sorprenent. No és el cas. Alabama Monroe és un telefilm estilitzat que recrea el dolor més extrem provocat per culpa d’aquesta salvatge infermetat. I, aquest és el seu únic mèrit, mostrar el patiment dels que viuen aquest drama.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply