Maui Tears, d’ Sleepy Sun

0

sleepy sun - maui tearsDesprés de l’adéu de Rachel Fennan, qui compartia veus amb Bret Constantino, els Sleepy Sun van haver recórrer a les seves arrels i reinventar-se des de l’essència de la psicodèlia rock amb el seu tercer notable llarg, Spine Hits. El grup donava un salt endavant, i el seu nom apareixia a les quinieles de bandes favorites del gènere. Ens arriba ara el seu quart LP, Maui Tears, una nou gir encara més sever als seus orígens, una continuació del predecessor, i ens trobem una banda ben segura del que vol i de com vol sonar.

Amb referents que van des de The Pretty Things a Jane’s Addiction, passant per Spacemen 3 i Polvo, el grup mostra múscul, embarcant-nos de nou en un festival de psicodèlia, obert a totes les vessants i registres que dominen. Sonaran més rugosos i aspres, més somiadors i volats, més Hawkwind o més Black Angels; sempre amb autenticitat i, sense caure en la comoditat de repetir fórmula al peu de la lletra. Sense el perill de sonar repetitius, continuen jugant amb els efectes de veus, que serveixen per posar èmfasi a l’atmosfera calidoscòpica que genera una instrumentació i uns arranjaments carregats d’intensitat i complexitat de caire lisèrgic. Ens submergeixen en territoris pantanosos, desvetllant-se com una banda que es distancia del convencionalisme gràcies a un inconformisme artístic plasmat a cadascun dels nou temes que formen aquest nou LP. Més densos, sorprenents i impactants, els de San Francisco dibuixen espirals al voltant d’un so disc rere disc més consolidat i fet, a través de guitarres gruixudes pletòriques de fuzz, conquerint territoris transitats per referents i influències inevitables.

Sleepy Sun mantenen un llistó ben alt dins d’una escena que des de fa uns quants anys està salvant el rock n’ roll. I estem de sort pels que entenem el rock n’ roll com l’expressió artística de l’adrenalina, la rebel·lió i l’inconformisme: Les bandes contemporànies que s’abracen a la psicodèlica rock, com Sleepy Sun mantenen aquest esperit i essència, i sí, a base de treballs, com aquest notable Maui Tears.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply