Centenari Akira Kurosawa

1

El dia 23 de març de 1919 va néixer Akira Kurosawa. El director de La Más Bella, No Añoro Mi Juventud i El Ángel Ebrio, entre d’altres, és el més jove dels quatre directors japonesos més importants de la història del cinema, que a més d’ell, ho són Kenji Mizoguchi, Yasujiro Ouzi i Mikio Naruse. Akira Kurosawa comença la seva carrera com a director com ajudant de Kajiro Yamamoto, als estudis Toho. De família benestant, el jove Kurosawa tenia accés a la cultura occidental, i d’aquí les influències de D.W. Griffith, Max Ophuls, Fritz Lang i Jean Renoir, per exemple. D’altra banda, el seu germà treballava com a narrador de pel·lícules mudes; Heigo Kurosawa es va suicidar quan Akira tenia 20 anys. Aquest fet i veure amb els seus propis ulls les conseqüències del gran terratrèmol de Kanto són dues de les experiències que més van marcar al jove Akira Kurosawa. Un cop dins de la indústria del cinema, només va trigar cinc anys en dirigir la seva òpera prima, La Leyenda del Gran Judo (1943).

l

Trenta pel·lícules formen la filmografia de Kurosawa. El seu cinema pausat, reflexiu amb la condició humana, aturant-se en sentiments de culpabilitat com els que pateix el seu actor fetitx Toshiro Mifune a Los Canallas Duermen en Paz o a El Infierno del Odio(sense les que no existierien ni Infernal Affairs ni lògicament Infiltrados), i en els de l’honestedat, la sinceritat, com per exemple a Los Siete Samuráis, a El Perro Rabioso o a Vivir, amb personatges sempre ocultant la veritat fins que se n’adonen que amagar-la només comporta agreujar els problemes. Amb Rashomon podem entendre el cinema de Kurosawa. Amb una trama mínima, a més de ser la pel·lícula que va donar a conèixer el cinema japonès, és un film que despulla l’ésser humà per descobrir les sensacions i la necessitat que té per dir la veritat si vol viure amb la consciència tranquila. Un Domingo Maravilloso, Un Duelo Silencioso, Crónica de Un Ser Vivo, Sanjuro, Kagemusha, tots títols que insisteixen en el tema de trobar la identitat, de no defugir responsabilitats i en la capacitat de reacció de l’home.

Va ser capaç d’apropiar-se amb la personalitat i intensitat de les obres d’autors com Shakespeare (Ran està badada en El Rey Lear i Trono de Sangre en Macbeth), Dostoievski (ha adaptat El Idiota i a Barbarroja trobem semblances amb Humillados y Ofendidos), passant per Dashiell Hammett (Yojimbo té aromes de Cosecha Roja, que a la vegada és la base de Por Un Puñado de Dólares de Leone), Gorki (de qui adapta Bajos Fondos) i Tolstoi (Vivir guarda similituds amb La Muerte de Ivan Ilich). Una mirada lúcida, vigorosa, gràcies a un punt de vista contundent i una forma de filmar que el permetia segons ell obtenir els millors plans: sempre amb teleobjectiu, des de la distància, i amb diferents càmeres, per estudiar els diferents angles de la seqüència i obtenir més possibilitat en el muntatge.

La creativitat, força, originalitat, capacitat per sorpendre, el sentit de l’humor i la reflexió dels seus films, fan del seu cinema un entreteniment màxim. I per apropar-se o revisitar-lo no hi ha excuses. La seva filmografia s’hi troba fàcilment en dvd. La Casa Àsia li dedica la setmana entrant, amb el passi de cinc films. I aquest 23 de març, la Filmoteca celebra el centenari de L’Emperador del Cinema amb un cicle que s’allarga fins el 10 de març. A més, Andrés Expósito, Carlos Giménez Sória i Jordi Puigdomènech presentaran a la mateixa Filmoteca el llibre Akira Kurosawa. La Mirada del Samurai, títol més que encertat per un cineasta que ens permet recordar la història del seu país a tots nivells, que ens permet reflexionar sobre la hisòria del cinema, que ens permet recordar altres artistes gràcies als seus referents i als seus discípuls, i que ens permet passar grans estones gràcies a les seves pel·lícules.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

1 comentari

  1. Pingback: Rassegna cinematografica per celebrare Akira Kurosawa a Barcellona

Leave A Reply