“Qui té un somni, té un tresor”
ÓSCAR D’ANIELLO
Què seria de les nostres vides sense els somnis que ens alimenten i ens fan créixer? Aquests reptes que fan que comencem a caminar fins al quimèric objectiu…
Óscar D’Aniello, – la meitat de Délafe y las flores azules, un grup innovador que mescla els ritmes del hip-hop amb els del pop creant unes melodies suggerents i suaus-, tenia un somni pendent de fer realitat. La promesa d’un viatge, un recorregut en bicicleta de Barcelona fins a Desio, el poble d’origen del seu pare mort. Óscar volia fer realitat l’últim desig, portar les cendres del seu progenitor fins al llac de Como, on descansaran fins a l’eternitat. Però, com va començar aquesta aventura? Durant el procés de gravació del quart àlbum del grup, “De ti sin mi / De mi sin ti”, el pare d’Óscar D’Aniello malalt de cancer, mor. Aquest fet impregnarà cadascuna de les cançons i el disc agafarà un carácter més intimista i profund. A partir d’aquest moment, Oscar es sentirà realment amb la necessitat de retre un homenatge al seu pare, de portar a terme l’últim desig d’aquell, tornar al seus orígens, fonent les seves dos grans passions vitals, el ciclisme i la música.
“Aquest documental és pur amor”, declarava D’Aniello, i això és el que veiem, una road movie que passarà pels carrers de Barcelona, per Sant Feliu de Pallerols, poble de l’infància d’Óscar, el fred dels Pirineus, i els Alps, així com les carreteres i camins de la bella Itàlia, on es trobàren professionals de la bicicleta com “Purito” Rodríguez, Alejandro Valverde i Josep Hermida, pentacampió de Mountain Bike i medalla olímpica, tot pedalejant quilòmetres fins a sumar els 1369 de tot el recorregut fins arribar a Desio, prop de Milà, el poble d’origen del pare desaparegut i trobar-se amb els tiets en un dels moments més emotius i sincers d’aquesta aventura sense pretensions, que ens mira sense embuts i en el que sentim tot l’amor i desamor que D’Aniello sentia pel seu progenitor.
Un viatge honest, des de el cor, que ens apropa fins a nosaltres mateixos i a veuren’s sobretot el que som i on estem. Apropiant-nos de les paraules de Óscar D’Aniello que diu: ”De vegades no penso massa les coses, simplement les faig”, una bona actitud davant la vida que hauríem de fer nostra.
