Conocerás al hombre de tus sueños, de Woody Allen

0

A Si la cosa funciona, ens trobàvem un Woody Allen descaradament optimista i cínic. El Boris Yellnikoff que protagonitzava el penúltim film del director d’ Annie Hall era una persona pessimista amb l’ésser humà, és a dir, una persona ben informada i realista sobre la condició humana i en general sobre el món que habitem, però que sabia riure i riure-se’n de tot. De fet, era un científic massa lúcid per acceptar tot a la primera, i amb una visió horriblement meravellosa de la vida: tot és criticable i fins i tot, lamentable, però no et tornis boig, i si la cosa funciona, tira endavant i gaudeix tant com puguis. A Conocerás al Hombre de tus Sueños (You Will Meet a Tall Dark Stranger), Woody Allen aparca del tot aquesta mena de pessimisme positiu i ens dóna un toc d’atenció ja d’inici amb una frase del Macbeth de Shakespeare que reflecteix el punt de vista del film: La vida és un conte explicat per un idiota amb molt soroll i fúria, però que no significa res. El tema del film és l’engany i l’autoengany, i les il·lusions, que ens poden donar la única via per ser feliços, perquè ens tapen els ulls davant de la veritat.

La trama gira entorn del matrimoni format per Sally (Naomi Watts) i Roy (Josh Brolin). La primera ha d’aguantar a la seva mare, Helena (fantàstica Gemma Jones), qui interpreta a una dona insegura i amb l’autoestima pel terra després de ser abandonada per un marit (Anthony Hopkins) que no vol acceptar l’edat que té i no té millor remei que casar-se amb una estúpida prostituta de luxe amb aires d’actriu que viu pel gimnàs, gastar molt i flirtejar. El cas és que Sally i Roy no estan bé, i la primera s’enamora del seu cap a la galeria d’art on treballa, Greg (Antonio Banderas), un home que amb el posat d’afectat i sensible acostuma a sortir vencedor en el seu duel amb el sexe femení. Roy s’enamora de la veïna, qui es traga el discurs d’escriptor profund i incomprès que té el marit de Sally. Tot plegat es va complicant, i el que inicia com una comèdia agredolça d’embolics, falses aparences i personatges que van per la vida amb una vena als ulls, acaba esdevenint una melodrama amb un rerefons ben amarg, i fins i tot, desagradable, perquè els personatges aconsegueixen la felicitat enganyant i enganyant-se, en el pitjor dels casos, o bé, trobant algú que estigui en la mateixa òrbita i amb les mateixes ganes de deformar la realitat. De fet, el personatge més realista i honest, tot i alguna ensopegada prou humana, les veu quadrades.

Narrada amb un estil similar dels darrers films de Woody Allen, des de Melinda i Melinda fins a la citada Si la Cosa Funciona, Conocerás al Hombre de tus Sueños té detalls de Otra Mujer en el tractament del personatge de Helena, semblant a la del personatge de Marion interpretat per Gena Rowlands a la primera, i alguna pinzellada de Interiores, també en Helena, qui recorda a la mare que interpreta Geraldine Page al film d’Allen de 1978. També hi trobem elements evidents de Maridos y Mujeres i de Hannah y sus Hermanas, pel tractament que hi fa sobretot del matrimoni en general, i dels homes i les dones, sobretot els personatges de Brolin, Banderas i el de l’excel·lent Naomi Watts. Apuntar i destacar el personatge de Chermaine (Lucy Punch), una autèntica idiota més extrema que el personatge de Mira Sorvino a Poderosa Afrodita, amb qui Woody Allen retrata alguns dels defectes més irritants (i per res faig referència a com es guanya la vida) de la societat actual, per la mentalitat i inquietuds que demostra.

Amb els temes recurrents indicats, la solvent fotografia de Vilmos Zsigmond, un repartiment amb menció especial un altre cop per Naomi Watts i Gemma Jones, el director de Zelig torna a demostrar perquè és un dels directors més importants de la història del cinema. El cap i els ulls de Woody Allen han anat i tornat cent vegades quan la majoria no hem ni anat una vegada, i si a aquesta intel·ligència li afegeixes un talent cinematogràfic com el que ha demostrat des de Toma el dinero y corre (la única taca negra és la fallida Vicky, Cristina i Barcelona), el que només ens queda és donar-li les gràcies per regalar-nos cada any un exercici d’art i assaig inoblidable. Ens divertirem o ens amargarem perquè ens dirà quatre veritats; riurem o deixarem de riure perquè no ens agrada riure’ns de nosaltres; i sempre, ens entrentindrà com millor sap: explicant-nos una petita gran història que ens donarà molt a pensar. Perquè només amb la reflexió i el pla finals de Conocerás al Hombre de tus Sueños, ens hi podríem estar hores.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply