L’ últim llargmetratge de Max Oppenheimer, més conegut com Max Ophüls, i únic que realitza en color, és l’adaptació de la novel·la curta La Vie Extraordinaire de Lola Montes, de Jacques Laurent, qui firma amb el pseudònim de Cécil Saint-Laurent. Després de ser un fracàs a la seva època, els productors van tornar a muntar la pel·lícula, modificant la idea inicial d’Ophüls. La Cinemathque Française la va recuperar fa poc i l’ha restaurat, mantenint el muntatge del director, en una versió restaurada fotograma a fotograma digitalment i que per primera vegada es podrà gaudir en Alta Definició. Des del 9 d’abril, la podem veure al Verdi Park.
Ophüls, després de la invasió nazi, va emigrar primer als EUA i posteriorment a França, on va rodar les seves darreres obres, La Ronda, El Placer, Madame De… i Lola Montes. Aquesta darrera, la que ens ocupa, explica la vida d’una ballarina que es va fer famosa per ser la cortesana i amant de Lluís I de Baviera. La seva vida va ser una anada i tornada amb amants per tot arreu, passant per diferents llits d’Europa i els EUA. Ophüls narra la vida d’aquesta dona des del seu punt de vista, agafant també actituds d’algunes estrelles de Hollywood de l’època, com les aventures de Zsa Zsa Gabor, Elizabeth Taylor i Judy Garland, protagonistes de l’època daurada de la indústria cinematogràfica d’aquells anys per diferents motius: amors, depressions, neures, etc.
Lola Montes, interpretada per Martine Carol (Mujeres Soñadas, La Vuelta al Mundo en 80 Días), és retratada per Ophüls com una mena d’atracció de circ. El mestre de cerimònies del circ, interpretat per Peter Ustinov (La Burla del Diablo, Espartaco), la presenta com una dona que ha vist de tot, amb una vida que l’ha dut d’un lloc a l’altra, sent realment un titella dels homes. El circ del que participa realment, i a través del qual l’espectador recorre la biografia de Lola Montes amb flashbacks que recorden la vida d’una dona que finalment va viure amb tots els luxes, però com un mico de fira. Lola Montes és protagonista del circ en el que treballa, com ho és del que és la seva vida, i és així com Ophüls ens transporta del circ on hi treballa la cortesana al circ de la vida en el que es va convertir la seva existència.
La narració d’Ophüls, sempre contundent i alhora elegant, amb els habituals travellings, tan poderosos com explicatius, i una escenografia barroca, saturada, com la fotografia i el color, fan d’aquesta pel·lícula un viatge complex, inverosímil i fins i tot morbós per la vida d’una dona que semblava que ho tenia tot, però que realment era una pobre infeliç al servei dels homes.
Lola Montes, al Verdi Park, des del 9 d’abril:
[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=WZyzzx5abkU]
