Mientras dure la guerra, d’ Alejandro Amenábar

Mientras dure la guerra és la nova pel·lícula del director d’Alejando Amenábar, un film que recrea els darrers dies de la República Espanyola. El protagonista és Karra Elejalde, interpretant a Miguel De Unamuno, referent intel·lectual del país i rector de la Universitat de Salamanca, un personatge públic i respectat a qui la raó no l’ajuda ni a entendre i encara menys assimilar la situació del seu estimat país. És un símbol de l’Espanya republicana, tot i que és crític amb algunes decisions i actituds del govern d’Azaña. Aquest pensament el deixa en fora de joc, fins que se n’adona que el pitjor està per arribar. 

Salamanca, any 1936. La bandera republicana segueix onejant, mentre les tropes militars nacionalistes s’estan estenent per la península, suposadament, per restablir l’ordre i la llei dins de la República. La fractura social és evident. Amb l’esquerra immersa en baralles des de l’inici de la República i la dreta preparada per donar un cop militar definitiu, es tem el pitjor. Miguel de Unamuno té el costum d’anar cada tarda a la plaça Major de la ciutat a prendre un cafè amb els seus amics, Atilano Coco i Santiago Vila, i petar la xerrada. Ell representa el republicanisme descontent amb els tres anys de govern, i considera que l’exèrcit espanyol col·laborarà per equilibrar la República. Ara bé, no pot estar més equivocat, com no es cansa dir-l’hi el seu amic Santiago. El que Unamuno considerava una possibilitat per restablir la idea original d’una República moderada i sostinguda per una majoria social és en realitat un cop militar i feixista. Una demostració més que a Espanya acaben vencent els sectarismes per la força dels crits i/o de les armes. I on vencen els bàrbars, mor la humanitat i la raó.

Amenábar aconsegueix un sobri i intens retrat de les setmanes de dubtes, tensió i desencís que varen ser el preàmbul de la Guerra Civil Espanyola. Unamuno entén que la Repúbica necessita un rentat de cara i que es recuperi la dignitat i el respecte cap a les persones i els ideals republicans. Confia en què això succeeixi, però, finalment, se n’adona que Franco (Santi Prego) i Millán Astray (Eduard Fernández) i les seves tropes van per un camí oposat. La República en què creia l’autor de Niebla, basada en els valors de la llibertat, la fraternitat, la igualtat, la cultura i l’educació no existirà. Unamuno veu com el feixisme i la guerra de sectarismes (“los hunos y los hotros“) acaben vencent a la força, en un país on diàleg acaba en discussió, i aquesta, en el pitjor dels casos, en Guerra Civil.

Mienstra dure la guerra és un retrat de les dues Espanyes, enfrontades durant segles sense espai pel consens i la reflexió. Excel·lentment interpretada, filmada amb elegància, la contingència, intensitat i tensió requerides d’acord amb el relat, Amenábar indaga en la necessitat d’escoltar i cedir davant de la diversitat d’opinions, suggerint com el dogmatisme ideològic i inclús el feixisme aprofiten per entrar en escena i fer-se fort quan els demòcrates es dediquen a barallar-se en lloc de cedir i arribar a acords, és a dir, fer política.