Mud, de Jeff Nichols

0

Mud“Aquest riu arrossega moltes escombraries, cal saber què val la pena quedar-se i quin val la pena deixar”

Ens trobem en el sud dels EUA, en el riu Mississippi, una zona de pantans on els vilatans es dediquen a l’ofici de la pesca que després venen en la localitat més propera. Un matí a trenc d’alba dos adolescents agafen la seva llanxa i arriben a una illa on descobreixen un vaixell damunt d’un arbre, allí coneixeran al seu inquilí, un home d’uns 40 anys que s’amaga a l’espera de notícies. Així comença el relat que ens proposa Jeff Nichols, autor del que ja havíem vist la seva anterior pel·lícula, Take Shelter, dos anys abans, i que tan bon sabor de boca va deixar sorprenent-nos el relat d’un individu en aparença forassenyat que es creia la fi del món. Ara, Nichols ens proposa un viatge iniciàtic, el camí de la infància a la maduresa, aquest viatge d’anada que tots en algun moment de les nostres vides no tenim més remei que fer per nosaltres mateixos, descobrint la vida i sobretot, descobrint-nos a nosaltres mateixos, enfrontant-nos al que som. Aquest conte meridional té l’aroma de la literatura de Mark Twain, el pare de la literatura americana com ho va qualificar William Faulkner, dels llocs i aventures de Tom Sawyer i Huckleberry Finn, aquells nois que lluiten per ser lliures, per ser ells mateixos, en una terra amb el seu propi codi de supervivència, les seves pròpies lleis i la seva pròpia destinació. El cineasta nord-americà ens submergeix hàbilment en la trama, ens desenvolupa les subtrames i ens va introduint tranquil·lament en el relat quotidià dels personatges i les seves inquietuds. Ens arrossega riu avall feia aquesta illa, ens presenta de manera ambigua a Mud, excel·lent Matthew McConaughey en el seu registre, el personatge ancora de la funció. No acabem de creure massa les seves històries, però té un gran cor, és un animal ferit que s’amaga, que té un destí marcat i ho sap. Els dos adolescents, i sobretot Ellis, també magnífic Tye Sheridan en la seva interpretació, veu en ell a un germà major, a algú a qui seguir i amb ell que aprendre a ser valent i a valer-se per un mateix, a descobrir els disgustos de la vida, de l’amor i que en ocasions no sempre un se surt amb la seva. Mud recorre certs temes i situacions del cinema de Robert Mulligan, excel·lent cronista de l’Amèrica profunda en títols com Matar a un ruíseñor (To kill a Mockingbird, 1962) o Estiu del 42 (Summer of’ 42, 1971); el cinema de John Sayles també passeja per tota la pel·lícula, del que Nichols podria tractar-se d’un alumne avantatjat amén del seu art. Una pel·lícula bessona a Mud és Aguas pantanosas (Swamp water, 1941) de Jean Renoir, on un fugit també utilitzava els pantans per amagar-se i rebia ajuda dels vilatans. Estem davant d’una rondalla iniciàtica sobre el despertar de la vida de la infantesa a la maduresa i cant a la llibertat d’uns éssers que veuen com la seva manera de vida desapareix i s’aferren a uns somnis impossibles per seguir feia davant remant riu amunt.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply