Perros de paja, un remake sense ánima

0

PERROS DE PAJA. ROD LURIE

1 estrella

Fa quaranta anys Sam Peckinpah va estrenar envoltat de polèmica una de les seves grans obres mestres, Perros de Paja, adaptació de la novel·la de Gordon Willis. L’autor de Grupo Salvaje va fer un cru retrat dels límits de l’ésser humana en una situació extrema per defensar la seva vida i la dels que estima. El film va ser qualificat extremadament violent, i fins i tot de masclista per alguns dels seus diàlegs. En definitiva, Peckinpah va facturar un film carregat de mala baba que posava en evidència algunes de les misèries de la condició humana i la violència com única via de resposta per frenar-les.

El film de Peckinpah ha perdurat, i perdurarà, en el temps, cosa que no és pot dir de la insubstancial fotocopia adaptada als nostres dies que ha realitzat Rod Lurie. El film manté la mateixa estructura que l’original, encara que el director introdueix alguns petits canvis. En aquest, els protagonistes són dos famosos assalariats de Hollywood, una actriu i un guionista, que arriben al petit poble natal d’ella, situat l’Amèrica profunda, per instal·lar-se a la casa que havia estat propietat de la família de l’actriu. Un cop allà la tensió amb els habitants del poble, i més concretament amb el grup liderat per l’ex-parella d’ella, amb qui anirà creixent fins arribar a un punt sense retorn.

Suavitzant molt la càrrega violenta i sexual, quedant-se només amb la part superficial de la història i apostant per estereotips massa previsibles, el film de Lurie no aporta res. Tot i mantenir pràcticament el mateixos diàlegs que l’original, aquests sonen totalment diferents en veu de la poc encertada parella formada per uns gens convincents James Marsden i Kate Bosworth; en quant al dolent de la funció, un esforçat Alexander Skarsgard, mostra més els seus músculs que no pas la seva part més aterradora. Aquests nous Perros de paja són un exemple clar de l’esperit políticament correcta que marca la tendència del nou Hollywood, i la mostra més evident és la substitució de l’escena del film original on Susan George mostra els seus pits per una amb Alexander Skarsgard mostrant els seus pectorals; amb això queda tot dit. Un remake innecessari.

Al Nivell de… el remake de La Cosa.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Comments are closed.