Tim Burton, d’Antoine de Baecque

0

Excel·lent estudi centrant en un d’aquells directors que entén el setè art com, per exemple, Griffith, Lang, Welles, Bergman, Hitchcock, Corman, Lumet, Scorsese, Allen i Haneke. Antoine de Baecque ha actualitzat el llibre que va publicar sobre Tim Burton al 2005, en un assaig sobre el director que arriba fins el seu darrer film, Alicia en el País de las Maravillas, segurament el més fluix, per ser és el menys burtoniá. Editat per Phaidon, Tim Burton d’Antoine de Baecque es converteix en el segon llibre de capçalera per tots els amants del cinema de burton, juntament amb Tim Burton por Tim Burton de Mark Salisbury, bàsic, d’altra banda, per l’0bra de de Baecque.

A diferència del llibre de Salisbury, una obra basada en una extensa entrevista amb Burton, Antoine de Baecque basa el seu Tim Burton en el coneixement cinematogràfic que ostenta, i evidentment, en el seu domini de l’univers burtonià. és, per tant, una biografia i un estudi cinematogràfic a la vegada, que s’inicia amb una ràpida aproximació en la infància del cineasta, que serveix per entendre l’origen del seu art. Se sap, per exemple, que Burton va néixer i créixer en l’era de l’american way of life. De pare oficinista i ex-jugador professional de beisbol (una lesió va esgarrar la seva carrera) i mare dependenta, Burton va néixer al 1958 a Burbank, Califòrnia, un barri de casetes adossades de colors pàl·lids amb una carretera al mig que tantes vegades hem vist als seus films. Les vies que utilitza el jove i futur artista per fugir de la previsible realitat són el dibuix, el cine de terror i la seva imaginació; el seu univers es va nodrint amb tot allò que li resulta interessant, que poden ser monstres d’escombraries, sentir-se com el protagonista d’un conte del seu admirat Edgar Allan Poe, o inclús, fer els seus primers passos amb una càmera super 8. De ben jove té clar que és un inadaptat que ha d’adaptar-se, i de fet, aquest es va convertir aquest en un dels leitmotiv del seu cinema. És així com s’interessa pels personatges interpretats per Vincent Price, per Frankenstein i per títols i mites que s’allunyaven dels clixés acceptats per una societat massa previsible i hipòcrita, i amb un bon llistat de prejudicis i protocols que només serveixen per amagar pors i misèries. Tim Burton té clar qui és, i tot i les angoixes i la poca autoestima, és evident, ja amb divuit anys, que és un geni, per talent i perquè necessita estar tot el dia creant. Accedeix a la California Institute of the Arts (CalArts) a través d’una beca, per entrar en un programa d’estudis de Disney, la qual, busca nous creadors. Burton destaca de seguida, i tot i que d’inici haver de dibuixar ossos amables no li motivava, ben aviat va captar l’atenció de peixos grossos de la companyia d’animació per antonomàsia (almenys, durant aquells anys). Després de participar en projectes amb un perfil que poc tenia a veure amb l’imaginari del jove i prometedor autor, al 1982 va dirigir Vincent, que va ser el primer punt i a part de la seva carrera.

Amb l’ajuda de Rick Heinrichs, l’ animador experto en stop motion Stephen Chiodo i el càmera Víctor Abdalov, i amb els 60 mil dòlars aconseguits pels seus dos mecenes dins de Disney, Julie Hickson i Tom Wilhite, amb només 24 anys, ja tenia el seu primer projecte personal entre mans. I si una cosa va quedar clara, a més del seu talent, era que la seva personalitat impregnaria tot allò que dirigís o realitzés; la importància de tenir les coses clares. Amb el beneplàcit de Vincent Price, qui va acceptar ser la veu de Vincent Malloy, persona clau per dotar a Burton d’autoestima i confiança en el seu art i amb qui forjaria una amistat que duraria fins la mort de l’actor el 1993, tot anava sobre rodes; va rebre les felicitacions de Price, i Vincent va ser un èxit a petita escala. No obstant, ell seguia apostant pel seu ideari visual i cinematogràfic, prou distanciat de Disney. El mateix any, el 1982, va dirigir Frankenweenie, Hansel and Gretel (lliure adaptació amb actors japonesos i ambientació típicament burtoniana) i Aladdin and His Wonderful Lamp, curtmetratges tots tres, que consolidaven la nova promesa del cinema nord-americà. Frankenweenie, amb un milió de dòlars de pressupost, va ser el seu comiat de Disney, i com no, ho va ser a la seva manera, amb una història deutora del Frankenstein de James Whale, allunyant-se definitivament d’un estudis, Disney, que el van ajudar a desenvolupar el seu art, però que van entendre que Burton, de moment, havia de buscar-se la vida a un altre lloc. Quedava clar que el seu futur estava fora dels grans estudis de les orelles grosses, però que ben aviat trobaria feina. I així va ser quan Warner li va oferir, a través de Paul Reubens, dirigir La gran aventura de Pee-Wee, el personatge de Reubens que tant èxit tenia a la tele, concretament, a  HBO. Els números parlen per sí sols: els set milions d’euros de pressupost del film es van multiplicar per gairebé set en taquilla. Warner havia trobat al seu home: un autor personal, clàssic però innovador, trencador però convencional, i que a la vegada es convertiria en un autor de culte i un valor comercial infal·lible. Bitelchús, Batman (amb les esperpèntiques crítiques dels fanàtics del còmic, censurant a Burton per l’elecció de Michael Keaton), Eduardo Manostijeras, Batman ReturnsEd WoodMars Attacks!, Sleepy Hollow, El Planeta de los Simios, Big Fish, Charlie y la Fábrica de Chocolate, Corpse Bride, Sweeney Todd i Alicia en el País de las Maravilles, un per un el repàs a l’obra com a director, des d’un punt de vista cinematogràfic, però també des d’un punt de vista crític, personal i anecdòtic, omplen les més de 200 pàgines de biografia, estudi cinematogràfic i fotografies de l’obra de de Baecque.

Valent i incorruptible, Tim Burton sempre ha sigut capaç de posar el servei d’allò que ha fet el seu imaginari, concepte visual i punt de vista. Visualment hipnòtic, el director nord-americà ha sabut ficar-se a la butxaca a tot tipus de públic: cinèfil, familiar, adolescent, crítica, s’ha convertit en una gallina d’ous d’or per Hollywood, i una d’aquelles en les que la qualitat i la vessant comercial van de la mà. Segurament, perquè el que ens ofereix són irresistibles caramels; ara bé, si s’assaboreixen amb l’atenció que requereix l’univers de l’autor, per tal de gaudir-ne al màxim de les seves propostes, l’amplitud del seu pensament és tan exigent com crítica amb la realitat més mundana. Antoine de Baecque antic cap de redacció de Cahiers de Cinema i de la secció de cultura del diari Liberation, així com ex-director del Museu del cinema de la Filmoteca francesa i autor de  llibres sobre cinematografia i directors de cinema, repassa tota la vida i obra de Burton (fins el seu darrer film a dia d’avui), a través d’un assaig rigorós, analìtic i apassionant que inclou referències al llibre de Salisbury, als estudis sobre el director realitzats per Aurélien Ferenczi, Ron Magliozzi i Jenny He (en motiu de l’expo del MoMa), Helmut Merschmann i Isabel García, entre d’altres, així com a les obres de Murry Pomerance i Fabien Gaffez sobre Johnny Depp, qui òbviament també és protagonista en l’obra de De Baecque.

Un meravellós i burtonià regal per tots els amants del setè art i de l’autor d alguns dels films més importants dels darrers vint anys. Tim Burton d’Antoine de Baecque (Phaidon, 2011) és un extens i analític retrat d’un cineasta clàssic, rebel, irreverent i alhora, proper i poètic, amb una capacitat innata per explicar històries sobre personatges que van a contracorrent, i que a través de la metàfora, la crítica indirecte i la càrrega emocional i poètica, esdevenen imprescindibles per comprendre la societat en la que vivim. tots aquests personatges són a la vegada Tim Burton, per tant, és senzill comprendre que el cinema de les dues darreres dècades no es pot explicar sense ell.

Us deixem amb l’especial del Canal TCM per la sèrie dedicada als directors de cine més importants avui en dia:

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply