Tres anuncios en las afueras, de Martin McDonagh

0

Ebbing, Missouri. Amèrica Profunda. Avui. Una dona desesperada i frustrada, i no sense motiu. Justícia. Reclama justícia. La seva filla ha estat assassinada. El cas és que la venjativa i lluitadora mare, Mildred Hayes, interpretada per Frances McDormand, està disposada a tot per trobar el criminal. Convençuda de què la policia no ha fet res per esbrinar que va passar la nit que van matar la seva filla, Mildred prendrà les mesures més extraordinàries i contundents. Dirigida per Martin McDonagh, Tres anuncios en las afueras (Three Billboards Outside Ebbing, Missouri) és una àcida pel·lícula en la qual indaga en els prejudicis i les misèries de la societat nord-americana (i la nostra, també).

A mig camí entre un western crepuscular i un thriller tenyint d’un humor negre propi dels germans Coen més desafiants, el film ens endinsa en les vissicituds d’un petit poble, semblant a un Springfield qualsevol, segurament imaginari, on s’ha comès un horrible crim però en el qual la vida continua per gairebé tothom. Mildred, la mare de la víctima i el policia en cap, Bill Willoughby, són els que realment es veuen afectats, sense comparar la situació ni entrar en detalls. McDonagh construeix un magnífic relat en el qual hi ha drama i humor, llum i foscor, i personatges que evolucionen, creant una pel·lícula que a mesura que avança sorprèn i emociona.

La història es fonamenta en tres personatges clau, Mildred, Bill i Jason Dixon (un magnífic Sam Rockwell), és a dir, la mare i els dos policies. Estrafolaris tots ells, cadascú es troba en una situació on la vida els posa a prova, i és a través d’ells on McDonagh posa de manifest el seu gust per veure la vida com el que és: una muntanya russa de somriures i llàgrimes, on la tragèdia i la sordidesa conviuen amb la diversió i l’humor. Convé destacar també els personatges interpretats per John Hawkes, Peter Dinkladge o Caleb Landry Jones, vitals per entendre la idiosincràsia del poble on transcorre la història. A Ebbing, les persones, poden ser bones i dolentes, o meravelloses o no, segons el dia, segons el moment. I el director, a través d’un el·laborat i imprevisible guió, juga amb aquest fet de manera ben hàbil i suggeridora.

Guanyadora de quatre Globus d’Or, entre altres guardons, Tres anuncios en las afueras utilitza l’humor negre per abordar temes incòmodes de la naturalesa humana, per tal d’aproximar-nos a ells d’una manera menys agressiva. Per aquest motiu dona la sensació que la pel·lícula és menys turbulenta del que realment és. El punt de vista del director i l’evolució dels personatges ens donen les pistes necessàries per entendre un rerefons que suggereix que l’odi i la ràbia poden arribar a subvertir-se, que hi ha esperança, i malgrat les circumstàncies, per molt dolor i ràbia, es pot trobar un remei per alleugerir la pena  i, fins i tot, trobar la pau entre tant hostilitat.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply