When You’re Strange, de Tom DiCillo

0

Tom DiCillo és l’autor d’un dels documentals de música més exuberants dels darrers anys. Aquest When you’re Strange té tots els ingredients que exigeix una banda com The Doors i el seu líder, Jim Morrison. Amb una banda d’aquest nivell, el contingut del film pot desbordar a l’ autor que intenta controlar-lo. El director de Vivir Rodando crea una pel·lícula que narrativament té la mateixa força i intensitat que la història i la música de Jim Morrison, Robby Krieger, Ray Manzareck i John Densmore. La utilització de material d’arxiu, les filmacions de Paul Ferrara, qui va seguir a la banda des de 1965 fins a 1969, incloent les imatges de la pel·lícula HWY: An American Pastoral que va filmar Jim Morrison amb el propi Paul Ferrara, on s’observa al primer conduint, banyant-se, cridant i buscant un sentit a la vida, i el muntatge amb el que ho lliga tot DiCillo, doten al film d’una narrativa cinematogràfica més pròpia a la d’un film de ficció que a la d’un exercici de memòria i documentació. Visualment hipnòtica i narrativament activa i exigent, DiCillo recupera la història de la banda des dels inicis, de la mateixa manera que ho feia Oliver Stone al biopic de l’any 1991; no obstant, When You’re Strange té un punt de vista ben diferent, perquè DiCillo fa èmfasi en la vital importància de Krieger, Manzareck i Densmore. Des dels inicis a UCLA com a estudiants de cinema de Morrison i Manzarek, al primer tema de la banda, composat per Robby Krieger, Light My Fire, l’èxit amb el primer àlbum, els àcids, i la cursa imparable d’una banda que a través de sis àlbums i amb només vuit anys de trajectòria, va tombar a totes les bandes del moment, incloent els Stones i a Led Zeppelin. Arrasaven per tot arreu, i ni les bronques de Morrison, ni la policia, ni res va aturar el grup. L’alcohol va ser el pitjor enemic, perquè va distanciar a Morrison de la resta de la banda, i The Soft Parade és el resultat, que tot i moments com Touch Me, és l’àlbum menys brillant. La banda viu un moment fulminant a Miami, amb la pallissa a Morrison a mans d’un policia, amb la posterior xerrada de Morrison cap al seu públic, explicant el que havia succeït a mitja cançó. La policia no va acceptar que Morrison digués la veritat, i després de simular que ensenyava el membre, el van detenir. Les ganes que tenien de fer que desaparegués del mapa van posar-se en evidència, i el van denunciar per escàndol públic. L’ escapada a París el va permetre centrar-se en la poesia, però semblava que el final ja estigués escrit feia temps.

El ‘Rey Lagarto’ vivia en un món que li venia petit, i els seus excessos eren el punt final per la seva existència i filosofia de vida, incompatible amb un sistema que pretén tenir-ho tot sota control. When You’re Strange presenta una banda formidable, de les més grans que hi ha hagut mai, a quatre artistes genials, entre els que destacava especialment un per sobre de tots. Potser com, destacava tant en aquest món, se sentia tan estrany, que només va aguantar 27 anys en ell. Mr. Mojo Risin, un dels més grans frontmans i personatges del rock ‘n’roll. Un poeta genial o una estrella del rock? Jim Morrison, l’ home que afirmava que obeir és suïcidar-se.

Article extret de la crònica de l’In-Edit, When the music is over…

Divendres 10 de desembre s’ estrena a Barcelona When You’re Strange, de Tom DiCillo.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=kba0zaE-rUc]

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply