Ara que des de les parts més altes de l’oest d’Europa ens bombardegen (que tots els bombardejos siguin aquests, gràcies) amb autors i autores best-sellers del gènere negre, mai és tard per recordar els pares un dels gèneres literari més gran, recurrent i ambiciós de la literatura. La novel·la negra abarca el gènere policíac, la novel·la social, i tot plagat, quan darrera hi ha un bon element, hi trobem un aire existencial que sempre atrapa. Un dels pares i mares del gènere és Dashiell Hammett, autor que no necessita cap mena de presentació, i menys quan observem una bibliografia on hi apareixen títols com El Halcón Maltés, La Llave de Cristal i Dinero Sangriento, on a més de trames adictives, hi havia espai per despullar els mecanismes de la societat, com també va fer Raymond Chandler. Hammett escrivia frases que eren directes cops de puny al sistema; no el volia canviar, però l’estova que dóna gust.
Cosecha Roja és la primera novel·la de Dashiell Hammett. Publicada sota el títol Red Harvest al l’ú de febrer de 1929, el protagonista és un detectiu privat de l’agència Continental. Baixet, gras, poc agraciat per l’estètica comú, és un paio que se les sap ben llargues. Apareix a una petita ciutat de 40.000 habitants, Personville, el dia en el que el fill de l’home que domina i vol seguir dominant la ciutat apareix mort a causa d’un tret. El pare d’aquest contracta el detectiu per netejar la ciutat dels que volen acabar amb el seu imperi. Personville, o Poisonville, com es diu a l’inici de la novel·la en un hàbil joc de paraules, és l’escenari on Hammett i el seu detectiu posen de manifest un estil agredolç, directe i diàfan: el detectiu ha rebut uns diners, i té clar que no canviarà res, només vol fer la seva feina, perquè ja està fins els nassos d’una societat corrupte i buida, per tant, ell vol sobreviure, a la seva manera, i llestos. Com ho fa? Dons enfronta als dos bàndols que vol el·liminar, ell s’ho va mirant, i així s’acaba el bròquil. En la societat que veu Hammet més viu triomfa, i el seu detectiu així actua.
Sense escrúpols, sense llaminadures barates, Hammet es presentava en societat amb una novel·la que ja posa de manifest que no s’estava per romanços: diàlegs punyents i divertits, vacil·lades vàries, situacions tenses que exploten quan un s’ho espera però que sempre acaba sorprenent, i en definitiva, una trama sobre la supervivència, on temes com la corrupció, la manipulació i la omnipresenència dels diners fan de la societat el que encara és. I tranquils, no falta la femme fatale. Hard Boiled imprescindible, Hammett és el mestre de Don Winslow, John Connolly i James Ellroy. No els hi cal pistola: la màquina d’escriure apunta on ha d’apuntar.
