Sovint sentim o diem que tal llibre atrapa i no deixa el lector descansar fins que no se l’acaba tot i que avui en dia ho sentim més amb les sèries. Ara bé, si seguim parlant de llibres, és d’aquelles reflexions que hom fem o hem escoltant alguna que altra vegada. I haig d’utilitzar aquest tòpic amb la novel·la de Mordecai Richler, El cas d’en Barney Panofsky, traduïda al català per Xavier Pàmies i publicada per Quaderns Crema. La novel·la narra la vida i circumstàncies del personatge en qüestió, Barney Panofsky, qui relata les seves memòries, les quals han estat escrites i corregides pel seu fill Martin, responsable de les cites que serveixen per puntualitzar i precisar aspectes explicats pel seu pare. Estem davant del relat de la vida d’una persona, amb totes les seves virtuts i defectes a flor de pell, en el qual trobem una descripció implícita d’una època determinada, d’unes vivències i reflexions, destacant per damunt de tot la passió i credibilitat d’uns fets i sentiments que arriben, en molts moments, a sentir-se com a propis, i sempre, com veraços. Deslligada de qualsevol dogma, amb força càrrega irreverent, crítica, sarcàstica i àcida, és una novel·la protagonitzada per un personatge-narrador capaç de riure-se’n de tot, de treure transcendència a la vida i d’utilitzar un relativisme intel·ligent i agut davant de qualsevol fet i pensament. Premi Llibreter d’enguany, estem davant d’una d’aquelles novel·les que no només fa pensar i donar voltes envers la condició humana, sinó que també, tant o més important, ens fa riure i gaudir d’una lectura dotada de profunditat i sentit de l’humor a parts iguals.
Barney Panofsky és un jueu canadenc que ha guanyat molts calers primer amb el comerç i després com a productor de programes de televisió. Escriptor frustrat, redacta les seves memòries al final de la seva vida, precisament quan comença a perdre la seva memòria en un procés que desembocarà en l’Alzheimer i que provoca que a les primeres pàgines l’obra sigui un cúmul de dades i pensaments desorganitzats però que a mesura que avança tot encaixa com un puzzle. Estem davant d’un personatge que ha viscut vàries vides. El París bohemi, rodejat d’aspirants a artistes i escriptors; una vida professional dedicada a la producció de telesèries; una intensa convivència amb l’alcohol; una acusació d’assassinat d’un íntim amic seu amb judici inclòs; tres matrimonis com no moguts i complexos… Les tres dones de la seva vida, la Clara, la segona Sra. Panosky (així es refereix a ella) i la Miriam (l’actual quan escriu les memòries), són també els tres capítols de l’obra, i els eixos per on gira l’obra i una cronologia de successos i pensaments que dibuixen a un personatge de volta de tot que utilitza l’autor per abocar vivències personals. Les tres dones són tan diferents i sorprenents com ho és la capacit són les diferents etapes de la vida de Barney. Narració volgudament caòtica i imprevisible, ritme constant i addictiu, mirada lúcida, opinions políticament incorrectes, el collage que fa de la seva vida intercala episodis més efímers amb d’altres més gruixuts i intensos, en els que es despulla a tots nivells, mostrant un personatge amb la necessitat de mostrar-se i descobrint a un autor honest, agut, passional i amb una urgència literària que arriba al cor del lector.
No cal donar més voltes ni més pistes. El cas d’en Barney Panofsky de Mordecai Richler és una obra que fa vibrar el lector. Parla de la vida: de les relacions humanes, de les expectatives, de les frustracions, de l’amor, de la mort… És la vida d’una persona. Conté tots els ingredients, i els trobem d’una manera sorprenent i veraç. El mosaic vital del personatge és ric com ho és la manera d’exposar-lo per part de l’autor. Somriures, llàgrimes, reflexions, bromes, alegries, penes, excel·lent narrativa, sentit de l’humor i punts de vista interessant,… A gaudir-la!
