Mgogoro, al Teatre Gaudí

0

ell

Segueix creixent com l’escuma. El format d’històries breus d’uns quinze o vint minuts, que s’ha instal·lat amb èxit a Barcelona –i també més enllà- en sales com Miniteatres, Aquitània, Porta4 o Àtic 22-, segueix trobant nous adeptes. Aquest cop, s’hi engresca el Teatre Gaudí, que hi aposta els propers dimarts i dimecres amb una proposta peculiar anomenada Mgogoro. Es tracta d’un espectacle de la companyia gironina Mentidera Teatre, instigada per les actrius Cristina Cervià i Meritxell Yanes, que en aquest cas compta també en el repartiment amb el David Planas i la Mercè Pons. Un bon planter d’actors per uns textos l’autoria dels quals també és digna de menció: Carol López, Rosa Maria Sardà, Matías Fieldman i Jaume Policarpo signen l’espectacle. La direcció va a càrrec de la companyia, si bé han rebut la col·laboració també de les dues autores femenines.

Però, de què va Mgogoro? Tot i ser peces curtes independents, les cinc històries parteixen d’una qüestió: com ser feliç en temps de crisis? Aquesta és la pregunta que es va fer als diferents autors que hi han participat i que van tenir la llibertat d’entendre la felicitat i la crisis com van voler. El resultat van ser cinc arguments amb registre més còmic o dramàtic segons el cas, que mostren des d’una dona que no pot pagar la hipoteca a una altra que ha d’atendre la trucada d’un suïcida mentre té un nadó als braços. Formalment, també tenen un tret comú: quatre de les històries són monòlegs, un per a cada actor, i només a la cinquena escena intervenen tots alhora en una peça final molt representativa del rerefons de la proposta. No és casualitat doncs que la darrera peça s’emmarqui en el context d’una gala de cap d’any.

totes

En qualsevol cas, al marge dels arguments i les històries individuals, les cinc aventures estan traçades per la complicitat d’entrar a l’univers Mgogoro. De fet, els seus protagonistes no parlen d’obres ni d’esquetxos, sinó d’experiències. I és que l’espectacle està plantejat d’inici a fi com una experiència diferent de l’espectador, que rep un paper amb un número quan treu l’entrada, que no s’estarà quiet en un mateix seient durant l’hora i mitja que dura l’espectacle, que fins i tot potser no seurà al costat d’aquell o aquella amb qui ha acudit al teatre, i que recorre diferents indrets de la sala. Però que els més tímids no s’espantin. Mgororo no és espectacle interactiu pròpiament, si més no cap espectador no es veurà obligat a actuar o a fer alguna cosa. Això sí, deixarà de ser una figura estàtica en una butaca. I és que, l’Univers Mgogoro vol marcar la diferència amb aquests i altres petits detalls. Els seus protagonistes asseguren que volen compartir amb l’espectador “una proposta íntima, propera, tenyida d’humor i ironia”, i això inclou algunes peculiaritats. Per això, tot just començar l’espectacle, se sent una veu que diu: “No els assegurem la comprensió total de l’espectacle, però sempre poden repetir la setmana vinent”.

MGOGORO

On? Teatre Gaudí. C/ Sant Antoni Maria Claret, 120.

Quan? Dimarts i dimecres, a les 20:30, fins el 13 de novembre

Preu? 20 euros

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply