Ayer me convertí en un mierda igual que mis amigos. Maté a un hombre a quien no conocía. Lo enfoqué con el visor y podia elegir. Disparar o no disparar. No se maliciaba nada. Me pregunté que estaría pensando, qué opiniones tendría, si sería pobre o rico, si tendría padres, una mujer, hijos. No tenía respuesta para ninguna de esas preguntas. Cometía el error de ser un fellagha. Y disparé. Le explotó la cabeza a cerca de un kilómetro de distancia. Nos cargamos a ocho, pero eso no cambiará nada.
El club de los optimistas incorregibles
Arriba a Espanya, de la mà d’ RBA, El club de los optimistas incorregibles, primera novel·la de l’advocat i guionista Jean-Michel Guenassia. Un llibre per tots els públics, i una alternativa ideal per la literatura tova que omple la llista de llibres més venuts. La novel·la s’ incia al 1980, en un funeral, però de seguida, Michel ha d’ explicar a gent amb la que s’ hi retroba què ha sigut d’ell durant els darrers 20 anys. El llibre ens condueix a la capital de París de l’ any 1959, en plena guerra d’ Argèlia, de nouvelle vague, de certa alliberació sexual i social, l’ aparició del rock ‘n’ roll que hi col·laborava directament en aquells anys de canvi, d’ idees i punts de vista que finalment van esclatar a mitjans i finals dels seixanta. Ens trobem a un Michel Martini, un fotògraf aficionat, lector voraç, cul inquiet, qui frequenta el Cafè Balto de la plaça Denfert-Rochereau, de París. Aquí coneix a un grup d’ amics, tots ells immigrants, integrats per Igor, Leónid, Sacha, Imré i algun altre, que formen el club d’optimistes incorregibles. Tots ells li obren unes quantes perspectives sobre la vida, tocant aspectes que fins ara no li havien passat pel cap. L’adolescent Michel viu un despertar intel·lectual, i des de la incomoditat de saber-se diferent però amb la ventatge d’ anar més enllà del que aprèn a casa i a l’escola. Les dos trames paral·leles, la de Michel com a protagonista, i la dels integrants del club, cadascú amb una història a explicar, formen aquesta excepcional novel·la sobre la vida, l’aprenentatge, i sobre un món que sovint oblida la importància vital dels ideals i de les utopies.
El club de los optimistas incorregibles ha sigut un èxit a un país exigent i crític com França. RBA ha publicat, a hores d’ ara, una segona edició en castellà. Aquesta potent, profunda, trista i alegra, utilitzant les paraules de François Busnel, de L’Express, s’ ho mereix. El llibre, també s’ ha editat en català, a través de Grup 62.
