El derrotisme victoriós de Harvey Pekar

0

Harvey_PekarHarvey Pekar va néixer a Cleveland a l’any 1939, fill d’una parella nascuda a uns shtetls de Bialosnyk, Polònia. Els seus primers anys a Cleveland els va viure a un barri judeo-italià de classe treballadora. Després d’alguna que altra baralla, la família Pekar va mudar-se a un barri de rics a les afores de Cleveland, on Pekar va descobrir la seva facilitat per trencar cares. Després de deixar a un nazi inconscient amb el cap dintre d’un urinari i deixar en ridícul al macarra del barri, Pekar va arribar a la gran conclusió que apallissar gent no dóna autoestima. Intentà donar un gir total a la seva vida i va optar per anar a la Marina. L’aventura durà poc. Es va col·locar a l’administració pública aprovant unes oposicions. La música jazz, el cinema i els esports omplien el seu temps de lleure, fins que va freqüentar ambients més intel·lectuals. Va aconseguir una feina al Cafe Bizarre de Greenwich Village, una bar trampa per turistes on hi havien beatniks impostors.

Pekar ja era un expert en música jazz quan un vell amic seu col·leccionista de discos el va recomanar perquè escrivís a la revista Jazz Review. Quan va tornar a Cleveland, es va fer monitor d’escola, feina que compaginava amb els seus articles, pels quals no cobrava. Va anar a la Universitat, però després de l’enèsima crisi existencial per falta d’ autoestima, la va deixar. Es va barallar amb el seu pare, va marxar de casa i es va fer amb una feina a través del servei jueu de col·locació. De feina en feina, es va anar aficionant als còmics, seguia amb els articles de jazz i col·leccionant discos, fins que a l’any 1962 va conèixer a Robert Crumb.

Pekar i Crumb es van fer amics gràcies a la seva afició pels vinils i pels còmics, i mentre Pekar es guanyava la vida com a funcionari del govern federal, Crumb va publicar els seu primers còmics. Pekar es va créixer gràcies a l’èxit del seu amic, i començà a escriure guions d’historietes. Ell volia que el còmic anés més enllà, com el seu adorat còmic underground: explicar relats quotidians, parlar de la vida dels treballadors, fer històries llargues i complexes com la prosa. El propi Crumb va llegir les seves historietes i es va decidir a il·lustrar part del material de Pekar a partir de 1972 (del material amb Crumb, es pot trobar un recull gràcies a Ediciones La Cúpula). Havia aconseguit prestigi, però el que li ha donat de menjar a Pekar ha sigut la seva feina de funcionari. L’ èxit de la crítica el va obtenir quan va guanyar el premi al millor llibre americà de l’any 1987 gràcies al col·leccionable American Splendor, que havia començat a publicar 9 anys abans.

american-splendorharvey-pekar-american-splendor-cover1AmericanSplendor1american_splendor_2.img_assist_custom

No va ser fins el 2003, gràcies a premis a Sundance i a Cannes per l’adaptació del còmic en qüestió a la gran pantalla, quan Pekar va començar a vendre els seus còmics a un ritme satisfactori pels editors. L’èxit comercial es va rendir definitivament al seu punt de vista maníac-depressiu.

Pekar evoca a través dels seus guions l’atmòsfera de les ciutats saquejades per empresaris i la indústria i mostra a una població abandonada a la seva sort. Com diu Crumb, “todo cuanto nos ofrece Pekar es la vida real”.  Les seves darreres obres publicades són El derrotista (Planeta DeAgostini) i Macedonia (Ediciones La Cúpula).

pekar

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply