‘Fin’, la primera novel·la de David Monteagudo

0

Fin de David Monteagudo

David Monteagudo(Viveiro, Lugo, 1962) ha descobert la seva afició literària als 40 anys, i Fin és la seva primera novel·la. L’argument és senzill: un grup d’amics decideix retrobar-se després de 25 anys per complir una promesa. L’assistència a la reunió és més un acte de curiositat i/o voyeurisme, que no pas d’estima. Un inici que provoca incertesa i una curiositat enorme per tots aquells que estiguin massa interessats en la vida dels altres. Avui en dia amb Facebook, tot és possible. Però, una novel·la com Fin ens apropa a les ventatges i inconvenients de les trobades d’antics amic.

Succeeix un fet que transforma l’encontre en un malson i destapa les pors, frustracions i sentiments de cadascun dels personatges, com si l’escenari bucòlic inicial es transformés en la brillant Blade Runner (1982), amb un paisatge apocalíptic que té a veure amb l’interior d’uns personatges infeliços per diferents motius, i on la vida que porten té molt a veure.

Com si fos el Judici Final, la tensió de la trama va in crescendo, al mateix temps que els personatges ens són dibuixats amb més claredat per un narrador omniscient. Hi ha un d’ells, el Profeta, la presència del qual és temuda per tots, perquè al passat li van gastar una malifeta (que en cap moment de la novel·la és descoberta). Aquesta entremaliadura esdevé una “tortura” psicològica pel penediment, angoixa i maldecaps que produeix als integrants de la colla; que, fins i tot, arriben a pensar que el Profeta és l’artífex de la mala jugada que estan protagonitzant per venjança.

Un actor fustrat, un homosexual avergonyit de la seva condició (“lloga” una nòvia perquè no es sospiti res), una dona acabada de separar… són una mostra del tipus de personatges dels que anem veient les reaccions envers l’amenaça que els supera i la desesperació que els domina, a través d’una novel·la coral narrada amb dinamisme i una perfecció prosaica diàfana i consistent.

La fórmula són diàlegs quotidians i una prosa senzilla, directa, amb descripcions detallades dels escenaris que contemplen uns personatges ordinaris i sense cap tret a destacar, amb una trama que va absorbint al lector. Fin és la novel·la revelació del que portem d’any, i un llibre tan entretingut com sorprenent.

youtube=http://www.youtube.com/watch?v=XnUIRIYjtp4

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply