Els 80, els anys en que el cinema va explotar tota la seva comercialitat indiscriminadament, fou la dècada dels herois musculosos de mentalitat feixista, encarnats per actors com Sylvester Stallone o Arnold Schwarzenegger al capdavant, qui lideraven una nova corrent d’actors que forjaven els sue mètodes interpretatius al gimnàs. Són anys de les interminables secueles o franquícies com Loca Academia de Policia, Pesadilla en Elm Street, Arma Letal o Rambo. La indústria estava més per les muntanyes de diners que es movien; de pas, neixien els videoclubs, i amb ells un nou tipus de cine descaradament comercial. Així doncs, la quantitat de films que es van produir aquells anys va ser del tot desproporcionada, però s’havia de donar feina a molta gent i pagar els alts sous dels directius, circumstància que encara dura. Aquesta gran quantitat de productes que es van fabricar durant aquells anys ha estat ja una constant en el món del cinema, i que ha anat allunyant cada cop més el cinema del seu àmbit natural, l’art, traslladant la prioritat a l’àmbit de negoci; en alguns casos, fins i tot en masses, el negoci ha estat i està per damunt de tot, convertint el cinema en un producte comercial que havia de resultar rentable, concepte que no té res a veure amb l’art.
Malgrat això, l’art sempre sobreviu. Els 80 van deixar algunes de les obres més importants de l’història del cinema, creades per autors amb noms reconeguts que van des de Kurosawa (recordem actes i cicle de la Filmoteca en motiu del centenari del seu naixement) a Scorsese, de Coppola a Leone, de Truffaut a Kubrick, passant per uns inspiradíssim Woody Allen, Eric Rohmer i Krzysztof Kiéslowski, uns demolidors David Cronenberg, Spike Lee o David Lynch, per la radicalitat que va mostrar aquells anys Jean-Luc Godard, o pels darrers anys de Fassbinder, Cassavetes, per citar alguns noms. Gràcies a una série d’autors allunyats de la idea de negoci com a prioritat màxima, el cine d’aquells anys presenta un nivell realment alt.
A continuació us presentem les 80 pel·lícules que creiem més imprescindibles d’aquells dies, una llista realment difícil de fer i de la que s’han quedat fora títols tan interessants com Wall Street de Oliver Stone, La Insoportable Levedad del Ser de Philip Kaufman, Videodrome de David Cronenberg, Querelle de Rainer Werner Fassbinder, Las Amistades Peligrosas de Stepehen Frears, Bitelchus de Tim Burton, El Hombre de Chinatown de Wim Wendres o Detective de Jean-Luc Godard.
