Guerra y emancipación. Lincoln & Marx: la història que no ens ensenyen

0

De la història podem extreure que Abraham Lincoln, amb permís de Franklin D. Roosevelt, era el president dels EUA més famós i mediàtic fins que Obama va guanyar les eleccions del 2008. El que va ser un dels fundadors del Partit Republicà un cop desintegrat el Partit Whig, se’l recorda per haver abolit l’esclavitud i haver donat la llibertat i la ciutadania als afroamericans un cop acabada la Guerra de Secessió i assegurada la unitat del país. Lincoln, inclús abans de ser president, no només tenia entre cella i cella acabar amb les idees racistes dels confederats del sud: volia que el treballador tingués uns drets no només sobre la seva vida, sinó també sobre el seu treball i el producte d’aquest. Convertir l’esclau en assalariat i l’emancipació de la classe treballadora, com podem entendre, eren idees revolucionàries en aquella època… i per alguns, sembla que ho siguin avui en dia. I les idees revolucionàries, sovint, són les que acaben atorgant drets fonamentals que s’han de defensar. I Lincoln entenia que alliberar els esclaus del sud formava part de la lluita pels drets del treballador del nord. Ara bé, als EUA, la història que s’ensenya és una altra: les idees socialistes de Lincoln queden difuminades. Recordem que l’ú de maig, el dia del treballador, que es celebra en homenatge als sindicalistes nord-americans que varen morir en defensa de les vuit hores laborals en contra de les dotze hores, una victòria que va permetre que s’apliqués a altres països, als EUA no és un dia festiu, i és el dia de la Llei i l’Ordre. Lògicament, Lincoln no era marxista. Ara bé, Marx, que va ser columnista del New York Tribune, diari de capçalera de Lincoln dirigit pel socialista i amic d’aquest Horace Greeley, va exercir una notòria influència en el pensament polític del setzè president del país ianqui, qui insistia en la idea del treballador lliure amb uns drets humans intocables que atacava de ple el cor de l’esclavitud del sud i les jornades laborals interminables del nord. Lincoln va vèncer la guerra, i Marx i Engels van felicitar-lo per carta, per la fi de l’esclavitud, per la defensa acèrrima al treballador, i perquè la seva victòria era una victòria per les idees de la Internacionals. Lincoln també va tenir paraules d’elogi cap als dos pensadors, celebrant la seva tasca en favor d’unes idees socials que compartia amb ells. Posteriorment, després d’encendre’s les alarmes amb Lincoln i el seu famós Democràcia per la persones, de les persones i cap a les persones, per defensar unes idees que posaven masses interrogants damunt del punt de vista capitalista de la societat, als EUA es va criminalitzar el pensament comunista fins a límits hilarants i coneguts per tots.

El llibre Guerra y emancipación (Capitán Swing, 2013) ens ajudarà a conèixer una mica més la història d’aquells dies a través d’una selecció de texts d’Andrés de Francisco (autor també del pròleg) on es recullen uns escrits i discursos d’Abraham Lincoln i Karl Marx sobre la guerra civil nord-americana, així com la influència que va tenir el segon sobre el primer. Amb introducció de Robin Blackburn, que serveix d’acadèmica i precisa introducció al que ens trobarem en les següents pàgines, anticipant l’evolució de Lincoln i sobretot de Marx envers la guerra civil i la convergència del seu pensament, l’obra en sí s’inicia amb la carta autobiogràfica de Lincoln a Jesse W. Fell, dos fragments sobre l’esclavitud, la idea central de la República i unes cartes recollides sota el nom ‘Els principis de Jefferson’. Percebem un home íntegre, que contempla la igualtat dels homes com la idea central de país, on l’home va per davant de tot, inclús per davant del dòlar. Aquests són discursos i cartes d’un Lincoln a la carrera per ser candidat i barallant-se, per exemple, amb el seu gran rival al partit, Stephen A. Douglas, com ho és el Discurs de la casa dividida, on proclama la importància de la unitat del país, incidint en el seu discurs radicalment oposat a tot allò que ataqui la igualtat de les persones sigui quina sigui la seva raça i el seu dret a treballar amb llibertat i dignitat. A l’extens i explícit Discurs a l’Institut Cooper de Nova York del futur president del EUA el 1860 posa de manifest la seva rotunda defensa del treball assalariat lliure i de la revolució mercantil, enfocant l’anàlisi en la qüestió de l’esclavitud i la imminent guerra, incideix en. Ens trobem amb un Lincoln que repassa la configuració de la Constitució nord-americana, el paper dels pares de la nació, i una vocació crítica, analítica i constructiva que es centra en la justícia social i en la importància del procés d’emancipació per la naturalesa humana. El Primer Discurs Inaugural creix a través de l’amor per la nació gràcies a les idees de llibertat, democràcia, drets constitucionals, i la seguretat que li atorga ser finalment el cap de govern i poder combatre amb justícia i sentit comú l’esclavitud que defensen els confederats del sud. A la resta de discursos, així com el més famós, el de Gettysburg, on Lincoln també parla de la déu i el seu paper d’observador, l’ambient de guerra tenyeix les seves paraules, i encara més, l’anhel de pau. La segona part del llibre la formen els articles de Karl Marx sobre la Guerra Civil nord-americana, on el filòsof ataca l’esclavisme del sud i com les idees dels confederats atempten contra la llibertat de l’ésser humà. Ara bé, el més interessant és comprovar com Marx es converteix en un acèrrim defensor de Lincoln i de la seu tarannà socialista en qüestions dels drets laborals, arribant a celebrar la Proclama de Lincoln com el que més, entenent que amb el President dels EUA, la llibertat del treballador acabarà per imposar-se a tot el món. Per últim, la carta de felicitació de l’Associació de treballadors a Abraham Lincoln de 1865 en nom de tots els obrers d’Europa per la reelecció, per seves polítiques i perquè la fi de la guerra de secessió amb la victòria del nord inaugurava una nova era d’expansió de les classes mitjanes i la guerra americana contra l’esclavitud iniciava una nova època d’ascens de les classes treballadores, i una darrera, de la mateixa Associació dirigida a Andrew Johnson, després del magnicidi, encoratjant-lo en la seva difícil tasca de prolongació de mandat, posen punt i final a una més que recomanable obra que endreça i aclareix un dels capítols més importants de la història dels EUA.

Llibres que ensenyen, llibres que entretenen, llibres que qüestionen…  Estem davant d’un d’aquells llibres que ho té tot, posant de manifest que la història no és la que ens ensenyen, sinó la que és. Afortunadament, la història dels EUA està escrita, per exemple, per noms com Howard Zinn, i sempre podrem recórrer al seu formidable La otra historia de los EEUU. Però necessitem sempre més píndoles de coneixement que segueixin incentivant i enriquint el nostre intel·lecte, que serveixin per defensar, mossegar i posar de manifest que el pensament crític és inesgotable i invencible. I amb Guerra y Emancipación en tenim una. Celebrem-ho: Capitán Swing segueix alimentant les nostres neurones.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply