Soñé con elefantes, d’Ivica Djikic

0

Política, corrupció, negocis bruts i màfia, sovint, són paraules que les trobem en una mateixa notícia. Alguns es remunten a l’Egipte de Ramsés IX per trobar la primera notícia d’aquesta mena, quan un funcionari del faraó va denunciar a un company seu per negocis bruts amb una banda de profanadors de tombes. Estem parlant del segle XI a.C. Si anem endavant en el temps, i arribem a l’imperi romà, la situació ens la podem imaginar: des de el que es coneix com adesectatio (governant que s’assegurava un ampli cercle de contactes i protegits a canvi de favors i diners a canvi de vots i seguidisme), a casos com el teatre de Nicea, que va valer una morterada de sestercis però es queia a trossos, són fets que fan pensar que els romans segurament foren dels primers en fer de la corrupció un hàbit polític.

I si anem al convuls segle XX, més concretament a l’est d’Europa, un dels països més tacats per aquesta lacra, combinada amb l’ultranacionalisme més bel·ligerant, va ser Iugoslàvia; un cop desfet el país, es va fer realitat el que diu Don Fabrizio Salina, el protagonista d’El Gatopardo, “si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï”. Ben bé no va ser així, però sí que és cert que governants de nous estats com Croàcia varen poder gaudir de més privilegis i negocis bruts gràcies a la independència de la nació amb capital a Zagreb. I qui millor que Ivica Djikić (Bòsnia, 1977) per endinsar-nos en la nova i tèrbola Croàcia, la de després de la Guerra dels Balcans, a través de la segona novel·la publicada en castellà per Sajalín Editores, Soñé con elefantes, en una història de política, màfia, assassinats, crims i elefants, on els aromes a la novel·la negra més social i crítica tenyeixen una obra que atrapa des de la primera pàgina i que posa de manifest que qui no es baralla per acabar amb la corrupció i la podridura, acaba formant part d’ella.

Ivica Djikić és una dels autors destacats de la nova literatura balcànica. Redactor en cap del Novosti, veu crítica i punyent amb les altes esferes croates, el que va ser redactor i coeditor del cèlebre diari polític-satíric Feral Tribune va debutar amb Cirkus Columbia, òpera prima del 2003 adaptada al cinema per Danis Tanović el 2010. Autor de Domovinski obrat, la biografia no autoritzada de l’ex-president de la República de Croàcia, Stipe Mesić, el seu compromís amb la literatura i la societat croata és insuperable. No estem només amb algú que denuncia l’status quo del país. Estem per damunt de tot davant d’un notable narrador, on el ‘com’ és tan o més important que el ‘què’; aviat el podrem situar al nivell de Ivo Andric, o Milorad Pavic. En la que és la seva segona novel·la, ens submergeix en la nova Croàcia controlada per polítics corruptes, agents de seguretat nacional, membres dels serveis jurídics, empresaris i la màfia. on l’autor aconsegueix una severa radiografia d’una nació infectada per la rancúnia i la malícia. Han assassinat a un ex-soldat i antic membre de la guàrdia personal del primer president croat; era un home que parlava massa, i la gent important estava farta d’ell. El seu fill, Bosko, treballa al Servei de Seguretat Nacional i decideix investigar per la seva banda la mort del seu pare. A través d’aquest personatge, del testimoni del pare, i d’un tercer narrador omniscient, ens presenta una història noir a la balcànica, on Djikić, amb un estil cru i directe, crea una veraç i realista fotografia d’un país malalt de corrupció alimentat per unes institucions podrides, uns negocis amb olor a màfia, i uns dirigents i funcionaris de l’estat acostumats a fer i desfer els seus habituals negocis bruts.

Sempre fan falta escriptors com Ivica Djikić. Calen autors amb talent i vocació transgressora. Necessitem narradors que denunciïn que vivim en un país de lladres a través de grans històries. Volem llibres com Soñé con elefantes a l’espanyola o a la catalana. Ens assemblem molt a la Croàcia que ens descriu l’escriptor bosnià. Nosaltres i tants i tants països que formen aquest món tan corrupte i brut. La literatura ha ser una arma efectiva i demolidora per atacar les males praxis dels que governen. Gràcies a Ivica Djikić (i a qui ens el publica en castellà, Sajalín Editores) per posar de manifest, un altre cop, que hi ha lloc per l’art compromès, valent i de qualitat.

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply