Guía del mal padre, de Guy Delisle

0

guiadelmalpadreGuy Delisle ha decidit instal·lar-se a França. Després de les seves cròniques en forma de còmic de Shenzhen, Pyongyang, Myanmar i Jerusalem, l’autor canadenc ha deixat de banda els viatges com a font d’inspiració. Ja és pare, com veiem a Crónicas de Jerusalem, i les situacions rocambolesques en les que s’ha trobat han donat peu a un senzill, quotidià i accessible Guía del mal padre, publicat, com tota la seva obra a l’estat espanyol, per Astiberri. L’estil i to del quebequès continua sent el mateix, plasmat a través d’un dibuix en tinta xina simple i personal. Després de l’èxit de les anteriors obres, sobretot Crónicas de Pyongyang (s’ha llançat la vuitena edició recentment), s’agraeix un canvi de direcció en la seva trajectòria, sabedors de que qualsevol camí que triï ens assegurarà estones d’entreteniment intel·ligent i útil per les neurones i les comissures dels llavis superiors.

Estem davant d’una nova crònica realista, ara costumista, on ens aproxima al seu dia a dia com a pare, on, lluny de retratar la seva experiència per diferents països, es dedica a explicar el desafiament en el que es troba diàriament davant dels seus fills. Guía del mal padre és el resultat d’aquesta nova etapa (tot i que a Myanmar i a Jerusalem ja es passejava, primer amb un i posteriorment amb els dos fills), en un volum que recorda als seus primers anys, els que trobem recollits a Cómo no hacer nada, amb la gràcia, dinamisme i brillantor dels seus títols de viatges. Amb una sinceritat i naturalitat marca de la casa, el canadenc, sense embuts ni vergonyes, mostra algunes de les situacions pròpies del pare gamberro que sovint vol sortir i no s’atreveix. Els nens són un regal, ara bé, sovint un no sap què fer amb ells. Prendre’ls-hi el pèl a vegades està mal vist, però pot ser una bona sortida perquè no te’l prenguin ells, sense que recórrer a l’experiència i als anys hagi de ser un acte de mala fe. Delisle confessa aquells petits crims que un a vegades comet amb els seus petits i que mai gosa comentar, a no ser que sorgeixin en una conversació amb birres amb els amics més propers.

Brometes, oblits, mentides piadoses, tàctiques poc dignes, sortides d’humorositat ben negre, presses de pèl contundents i demés van desfilant per les vinyetes, demostrant un altre cop el talent que ostenta per explicar amb ironia i espontaneïtat pletòriques el que viu, sense que es pugui dubtar de l’honestedat, de que ens falti a la veritat i realitat. Guía del mal padre és un exercici d’autocrítica on el sentit de l’humor, la sinceritat i les ganes de riure’s d’un mateix queden per sobre de tot, menys de la genialitat d’un Guy Deslile que obra a obra deixa ben clar que és un dels noms propis de la historieta del segle XXI.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply