Mal dadas, de James Ross

0

Mal dadas, de James RossApropar-se a la literatura nord-americana del segle XX significa submergir-se en el realisme al més pur estil working class hero de John Steinbeck, a la complexitat i simbolisme de T.S Eliot, a l’eclecticisme i erudició artística de Pound, a la cruesa i visceralitat de Hemingway, al White Trash dibuixat per Tenessee Williams,… Radiant, inabastable i fons referencial en literatura, cinema, fotografia i tot allò que enyora les boles de palla i la pols més cegadora, els seus tentacles han arribat ben lluny per mèrits propis. Temàtica i formalment estem davant d’una sèrie d’autors que varen revisar la història del seu país a través d’inoblidables novel·les que han influenciat a escriptors del seu país com d’arreu del món. N’hi va haver tants, que alguns, fins i tot, són grans desconeguts. Sajalín Editores ens regala un altre descobriment: James Ross (Carolina del Nord, 1911-1990). L’editorial barcelonina ha publicat l’obra mestra de Ross per primer cop en castellà, sota el títol de Mal dadas (The don’t dance much, 1940), una història sòrdida i depravada, però perfectament creïble, paraules textuals de Raymond Chandler, situada a l’Amèrica profunda, esdevenint un retrat d’un temps i d’una època on la lluita per la consecució de la llibertat individual a través del somni americà era encara més terrible del que ens podem imaginar.

Estem als anys de la Gran Depressió. Jack McDonald és un jove granger de Corinth, Carolina del Nord, a qui el tren de la crisi li ha passat per damunt sense contemplacions, com no pot ser d’una altra forma. Endeutat i perdut, humil i amb poques eines per sortir endavant, entre les quals li regalem la de beure cervesa durant gran part del dia, un dia llegeix al diari de la ciutat, publicat per un periodista borratxo que entén actualitat com el que ha passat fa dos mesos, que la seva granja ha sortit a la venda per impagament d’impostos. Tan bon punt llegeix la notícia i acaba la birra, decideix vendre-s’ho tot i acceptar l’oferta de feina del propietari d’una benzina a les afores del poble, amb un perla de talla gran i ment freda i decidida que respon al nom d’ Smut Milligan. Aquest ha decidit convertir la seva benzinera per cotxes, bevedors, timbes i daus en una estació de servei amb bar, discoteca, casino, un espai lúdic amb el que pretén forrar-se sense deixar de posar súper ni deixar d’intentar prendre el pèl a jubilats adinerats jugant al pòquer amb cartes marcades. Ara bé, no tot és tan senzill com sembla. I la manca de llums, de recursos, sumats als vicis i actituds als que s’aferren els protagonistes, provoquen un desajust econòmic que empeny a Smut a planificar i executar l’ assassinat d’algú que amaga més diners dels que afirma tenir. Un carnaval de personatges ben reals i estrambòtics, una trama creïble i , una narració trepidant i dinàmica, un llenguatge que ens posa al vell mig de cada moment, i una estructura clàssica, donen forma a una obra persuasiva i suggeridora envers la vida i maneres al sud més inhòspit dels EUA. Un pla criminal imperfecte donarà peu a que la desfilada de borratxos, ludòpates, pedòfils, adúlters, renegats, xenòfobs i la femme fatale de torn apareguin en acció; el circ coral iniciarà una trama fangosa i creïble, que embruta els ulls i alimenta la nostra part més tenebrosa, amb tota l’addició que pot produir una història que posa, un cop més, en evidència el costat més salvatge de l’home i la dona.

Les conseqüències del Crack del 29 a l’Amèrica profunda, alcohol, tabac, destil·ladors clandestins, racisme, assassinat, ,… Dels ingredients de l’obra, molts d’ells són els que defineixen la novel·la negra. Mal dadas pertany al gènere, per trama i per temàtica. Tensió, thriller, descripció d’una comunitat extrapol·lable a la societat, dosis seques i contundents de violència, situacions rocambolesques i mancades de neurones, el llibre resulta potent en molts sentits, però destacarem en especial els diàlegs, sempre adients i alienats amb la situació: quotidians i monòtons en els moments més previsibles, directes i sagnants quan la gresca apareix, insultants i aspres quan la bomba dramàtica esclata, que recorden als de Hemingway, per lacònic i rugositat. Sense pèls a la llengua, ni amb cap carta amagada, amb un punt de vista neutre i dedicat a explicar les coses tal com són, amb aires a Jim Thopmson, Dashiell Hammett, Raymond Chandler, Larry McMurtry, Harry Crews, Edward Bunker, Daniel Woodrell, Donald Ray Pollock i Don Winslow, la brutícia del paisatge s’escampa sense pietat, així com la misèria humana de gran part dels protagonistes. Resulta massa real per creure que estem a l’any 40, i a milers de kilòmetres… la condició humana, al final, sovint resulta massa familiar, i més quan la maldat i la malaptesa es passegen tranquil·lament fins que resulten massa insuportables fins i tot pels seus mentors.

Amb epíleg del reivindicat George V. Higgins, qui elogia Ross per la seva destresa i per aconseguir estudiar el buit i l’abisme en el qual la humanitat cau quan les circumstàncies i les condicions posen totes les trampes hagudes i per haver, Mal dadas és d’aquelles obres que serveixen per passar una terrible bona estona, per reflexionar envers la condició humana, per conèixer com les gastaven durant aquells anys al temut sud dels EUA, per assaborir els sabors del gènere negre més brillant i aspra, per deixar-se sorprendre per individus estranys i comuns, per enamorar-se de la sobrietat i alhora contundència literària, i , en definitiva, per descobrir a un autor que va passar totalment desapercebut durant l’època daurada de la literatura del seu país. Era qüestió de temps que algun dia se’l descobrís i que es reconegués la seva obra com una de les grans novel·les de l’època, i així va ser el 1975. Gairebé quatre dècades més tard, aterra a prop nostre per gaudir-lo gràcies a Sajalín Editores. Si sou dels que us va el noir, o potser hauríem de dir country noir, no us perdeu Mal dadas,

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply