Recomanacions per Sant Jordi

0

El populacho de París, de Luc Sante (Libros del K.O.)

Si hi ha un llibre sobre Nova York que recomanaríem és el de Luc Sante, Los Bajos Fondos. I també publicat per Libros del K.O., si hi ha un llibre sobre París que tornaríem a llegir seria El populacho de París. Motius no ens falten. El primer de tots seria que Luc Sante és una persona que entén que l’art i la cultura no passen pel seu millor moment d’encà que la roba o el menjar han passat a seure’s a la mateixa taula que la música, el cinema, la literatura o la fotografia. I el segon és que el seu punt de vista i manera de narrar ens conviden a pensar que ens agradaria visitar París o Nova York amb ell per poder veure i conèixer el que la majoria de nosaltres no som capaços de descobrir per culpa de seguir la maleïda i típica guia de ciutat que tots acabem consultant.

Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig (Edicions 62)

Molts ens preguntem què diria Montserrat Roig sobre el procès, la violència de gènere, l’auge de l’extrema dreta, i en general, del que estem vivint els darrers anys. La reedició d’ Els catalans als camps nazis per part d’Edicions 62 ens ha convidat a pensar-hi de nou en la mirada profunda i diàfana de l’escriptora, periodista i filòsofa barcelonina. Premi Serra d’Or de la crítica el 1978 pel títol que ens ocupa, Premi Sant Jordi dos anys abans per El temps de les cireres, Premio de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya 1986 per L’agulla daurada, tant de bo després de llegir-la se’ns encomanés la meitat de lucidesa i capacitat crítica que desprenen les seves lletres.

Cuaderno de Manchester, de Luis Martín i Pol Ballús (Malpaso)

Ens agrada el futbol. Sí. Ens agrada molt. I per tant, ens agrada molt en Pep Guardiola. Si la primera premissa és la de Cruyff com a màxim exponent del bon futbol, a condició que es tingui criteri futbolístic, la segona serà la de Pep com a alumne avantatjat de l’holandès i autor de la pàgina més gloriosa de la història del F.C. Barcelona. I com és de bona gent ser agraït, sempre mostrarem fidelitat, respecte, admiració i amor pel nostre adorat Pep. Si aquestes paraules t’han emocionat, no t’ho pensis més, i aconsegueix el llibre que explica el triomf de Pep a Anglaterra com a ‘comandante’ del City dels germans Gallagher.

El naufragio, de Lola Garcia (Península)

La directora adjunta de La Vanguardia ha aconseguit quelcom més que escriure aquest llibre. Ha sigut capaç de resistir a l’enorme pressió emocional que sí ha vençut a molts periodistes catalans i que els ha arrossegat finalment cap al sectarisme i la propaganda. La periodista de Badalona ha resistit per poder escriure la millor crònica del procès català, reconstruint aquests darrers vuit anys, aferrant-se a la narració dels fets, al famós relat, amb rigor narratiu, claredat analític i control de les emocions. Queda dit: El millor llibre sobre el Procés.

La cárcel más grande la tierra, de Ilan Pappé (Capitán Swing)

Publicat originàriament en el 50è aniversari de la Guerra dels Sis Dies, que va culminar amb l’ocupació de Cisjordània i Gaza per part d’Israel, Pappé, professor d’història en a la Universitat d’Exter i co-director del Centre Exeter d’Estudis Etno-Polítics, ofereix una anàlisi exhaustiu de les infraestructures legals i burocràtiques implementades per donar lloc a la presó més gran de la terra. Segons Pappé, és la que s’ha construït a través de les polítiques del govern d’Israel en nom de la seguretat, de la justícia i del control de la població palestina. Una mirada ben severa, contundent i documentada envers la realitat que viuen els palestins.

Fatxa, de Jason Stanley (Blackie Books)

Consideres les ciutats com l’origen d’una cultura malsana i que el món rural és més pur i autènticament humà? Entens que els jueus acaben pervertint la realitat econòmica per assolir els seus interessos? Interpretes que molts dels mals que tenim com a societat són en gran part per culpa d’un excés d’immigrants? Enhorabona. Ja tens llibre per Sant Jordi i seu títol és Mein Kampf, d’un tal Adolf Hitler. No sabem si Jason Stanley s’ho prendria amb tant d’humor, però el que podem afirmar és que el seu llibre, Fatxa, traurà els colors a més d’un progre o anticapitalista de postal. Un dels llibres més interessants i valuosos que hem llegit darrerament.

La paradoja de la historia, de Nicola Chiaromonte (Acantilado)

El clàssic de Chiaromonte, el qual analitza la paradoxal relació de l’individu i la història i de les utopies basades en la ideologia del progrés així com l’ obsessió per la Raó, la qual va desembocar en els fatals Totalitarismes. A través d’ Stendhal i les vivències de Fabrizio durant la batalla de Waterloo a La cartoixa de Parma; Tolstoi i Guerra i Pau; Roger Martin du Gard i la saga Els Thibault; André Malraux i l’assaig Condició humana; i per últim, el Doctor Zhivago de Borís Pasternak, Chiaromonte ens mostra com l’ésser humà com sovint la intel·ligència i la Raó poden ser els pitjors enemics del progrés i el sentit comú.

Blues. La música del Delta del Mississippi, de Ted Gioia (Turner)

En temps on l’espai que ocupa la música de dubtosa qualitat és senzillament excessiu, llibres com El triunfo de la música de T.C.W. Blanning o qualsevol d’Alex Ross o de Ted Gioia es converteixen en una necessitat. La història del blues d’aquest darrer és un viatge per l’alfa i l’omega de la música popular, un recorregut per l’origen de tot, narrat amb el dinamisme, passió i profunditat necessaris per fer d’aquest viatge quelcom únic i vital. La música era i ha de ser una eina de diversió però també un camí d’expressió artística dels sentiments i emocions. Gioia ens submergeix en la història d’un gènere musical que va ser el precursor d’alguns dels moviments socials i culturals del segle XX.

El verano en que mi madre tuvo los ojos verdes, de Tatiana Ţîbuleac (Impedimenta)

La història d’una dona que passa el darrer estiu amb la seva mare, un estiu de redempció, culpa, sinceritat, veritats i de tot allò que aporta una mare. Delicada i sutbil, la literatura de Ţîbuleac és pura emoció. La capacitat per transmetre i impregnar de drama i reflexió conviuen des de la primera pàgina, en un relat ple de vida. L’evolució dels personatges, dels seus sentiments, del relat, la reflexió envers l’amor entre mare i filla, de la importància del perdó, i de com les rancúnies del passat suposen el mur invisible en el qual topem una i una altra vegada; l’autora romanesa ho toca tot i ben tocat, arrodonint una novel·la que ens volarà el nostre cap i de regal, el de la nostra mare.

Fax desde Sarajevo, de Joe Kubert (EC Comics)

Kubert, conegut per estar davant de noms com Hawkman, El Sargento Rock o títols com El as enemigo o Yossel: 19 de abril de 1943, es va decidir el 1996 a recrear a través d’un excepcional còmic l’horror de la guerra dels balcans a través de l’infern que va viure el seu editor Ervin Rustemagic durant el setge serbi a terres bòsnies. Impactant i dur relat en primera persona de les atrocitats viscudes pels bosnis en nom de la brutalitat criminal d’una neteja ètnica dirigida pel govern serbi liderat per Slobodan Milosevic, fruit del xoc de deliris nacionalistes del mateix líder serbi i el líder croat Franjo Tuđman. Amb dibuix clàssic de la millor tradició de l’escola Marvel, Fax desde Sarajevo és una de les millor cròniques de guerra publicades els darrers 25 anys.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply