La bona persona de Sezuan, al TNC

0

Al TNC trobem actualment en cartellera La bona persona de Sezuan, l’obra de Bertold Brecht, en una adaptació dirigida per Oriol Broggi i protagonitzada per Clara Segura i Joan Carreras. A Catalunya es recorden les adaptacions realitzades amb Ricard Salvat i Núria Espert, el 1966, i sobretot, la que varen protagonitzar Fabià Puigserver i Anna Lizaran, el 1988. L’obra de Brecht és un excel·lent exercici de teatre dialèctic sobre la bondat en la qual hi ha un la comèdia i la tragèdia es combinen per construir un drama més que vigent al parlar també de temes universals com l’amor, la mort, el bé, el mal, i en definitiva, sobre la vida i les coses bones i no tan bones que ens proporciona al llarg de la nostra existència,i com la justícia només pot implantar-se en el món adoptant els mecanismes del mal i de la injustícia que tracta de combatre.

La bona persona de Sezuan s’inicia amb els déus premiant amb diners a la prostituta, la bondadosa Xen Te (Clara Segura), i aquesta s’allibera de l’esclavitud sexual; la gent percep el progrés de Xen Te i tracta d’aprofitar-se: necessitat del capital i tendència de l’home a explotar als altres. La “bona persona” és explotada per una tropa de pòtols, dissortats, nyèbits, trinxeraries i paràsits. Per resoldre la trama i a la vegada donar una volta més a la disbauxa, Brecht recorre al desdoblament, a la màscara: la doble faç, la doble moral. Xen Te, de vegades, es converteix en Xui Ta, el costat pràctic i eficient, el buròcrata, l’altre jo. El fons moral de Xen Te i la necessitat d’un ordre, el que imposa Xui Ta, lluitaran per controlar la situació. Ara bé, ni el ‘yuppie’ Xui Ta podrà aturar l’amor. Xent Te s’enamora de Sun, un galifardeu que també voldrà. Conseqüència: és impossible mantenir-se pur entre males persones. En aquest món, la innocència acaba resultant un llast. En aquest plantejament hi ha una qüestió ideològica, també un suggerent joc dramàtic de màscares.

Convé destacar a Clara Segura en la seva doble actuació. Intensa, lúcida i lluminosa. L’acompanya el sobri i efectiu Joan Carreras com l’aviador que enreda i enamora a Xen Te. Toni Gomila, en el paper de l’aiguader que inicia el relat i que presenta la prostituta als déus, així com la resta d’un ampli repartiment (amb distincions per a tots, començant per Mercè Pons i Jordi Figueras) que està sempre al seu lloc. És de justícia nomenar a altres dels intèrprets que assumeixen més d’un paper, la majoria afins a LaPerla29, la productora de Broggi: Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Albert Prat,  Marc Rius, Xavier Ruano i Ramon Vila.

Broggi signa una posada en escena diàfana i dinàmica, i amb el suport novament de la música en directe de Joan Garriga, ex-Dusminguet i líder de La Troba Kung-Fú. Perquè la música és un dels grans protagonistes de l’obra, acompanyant en tot moment el drama. Garriga i la seva banda completen la posada en escena, introduint sons de l’est i orientals però amb les arrels del folk europeu. També hi ha espai per clàssics del rock anglosaxó, com els apunts a Pale Blue Eyes de Lou Reed o a Don’t Think Twice, It’s Alright, de Dylan.

La bona persona de Sezuan no és una obra doctrinària en el sentit estricte i groller del terme; és una obra dialèctica, didàctica, és a dir, essencialment brechtiana. Si les formulacions acostumen a ser de fàcil comprensió, aquesta obra posa damunt de la taula una sèrie de preguntes ben directes al voltant de la bondat: La bondat té valor? Les persones bondadoses tenen lloc en aquest món? I si el tenen, si poden sobreviure, se’ls valora com es mereixen? Val la pena ser bona persona en aquest món? Bé, el que sí tenim clar és que val i molt la pena anar al TNC a veure La bona persona de Sezuan i reflexionar sobre tot el que ens planteja el meravellós text de Brecht.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply