Les perspectives democràtiques de Walt Whitman

0

Perspectivas democráticas y otros escritos, de Walt WhitmanFarts i esparverats de sentir individus que un cop assentats en un càrrec polític d’importància es dediquen a insultar sistemàticament la paraula democràcia, ens sembla una gran idea per part de Capitán Swing la publicació d’aquest Perspectivas democráticas y otros escritos de Walt Whitman. Com va dir Henri David Thoreau, Whitman és ‘aparentment el demòcrata més important que mai hagi vist el món’. El 2013 mantenim l’afirmació que va fer en el seu moment l’autor de Walden. L’essència de la democràcia és i hauria de ser la mateixa, tot i que l’excés d’egoisme, la manca de reflexió, l’absència d’empatia i la falta de ganes de mirar pels altres provoquen certes incompatibilitats amb l’esperit democràtic. Assagista, periodista i per damunt de tot humanista, l’educació espiritual que va rebre Whitman va influir clarament en la seva obra literària, que va desenvolupar entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic. Conegut sobretot per la seva obra poètica, sent el primer poeta en decantar-se pel vers lliure proper a la prosa servint-se d’un llenguatge senzill, va ser un referent per Federico García Lorca i Pablo Neruda, entre d’altres. L’ individualisme, els relats de les seves experiències, un tractament revolucionari de l’impuls eròtic i la creença en els valores universals de la democràcia són alguns dels trets del seu pensament i de la seva obra. El seu interès per com es vivia als EUA el va fer viatjar pel país, constatant que la democràcia era un gran desconegut en el seu país.

Redactades en plena Guerra de Secessió, on va exercir de voluntari en el bàndol de la Unió, i durant els anys de reconstrucció nacional, Perspectivas democrática y otros escritos (titulat originalment Democratic Vistas & Specimen Days, 1871, 1872), ens presenta la versió més combativa i activista de Whitman. El seu costat naturalista i humanista enroca amb un esperit crític mordaç que reivindica els valors universals d’una democràcia poc menys que inexistent. Des de la indignació i l’esperança, i des del lirisme que acompanya la seva obra, l’autor novaiorquès construeix una de les millors defenses d’un sistema que es defineix per ser una forma d’organització en el qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que doten de legitimitat als seus representants. Si bé l’autor va viure una època determinada, en la que l’esclavitud (a la que ataca amb totes les seves forces amb grans dosi de racionalisme i humanisme) i l’herència feudal eren algunes de les lacres més visibles per construir una civilització allunyada de la condició feudal, eclesiàstica i dinàstica, el missatge, les reflexions i els debats que es poden extreure dels seus texts són del tot vigents. Ser democràtic, receptiu i sensible, assolir un tarannà democràtic en el dia a dia, són actituds complexes i poc atractives. És més senzill ser egoista i insensible, i potser, inclús, pels temps que corren, més gratificant, perquè estalvia maldecaps i ens converteix en idiotes. I els idiotes ho veuen tot més fàcil, o almenys, no veuran res més que els seus problemes, que, tot sigui dit, no seran pocs. Ara bé, viure democràticament, obrir els ulls als problemes dels altres, als problemes del món, surt car. Whitman, per aquest motiu, considera que la vida en una democràcies és una heroïcitat. Suposa una exigència i una capacitat per superar-se dignes de ser reconegudes i elogiades. L’autosuperació com la superació del temor i la repugnància és el missatge constant del poeta, com ens recorda a la fabulosa introducció del llibre George Kateb. La barreja del jo i de l’ànima que entén Whitman com la manera de sentir-se un mateix i no un altre segur del seu pensament i de la necessitat d’assolir una identitat única i inalterable, una individualitat que esdevingui el resultat de l’home ple, expressat per ell mateix en el ‘Canto de mí mismo’, poden semblar que contradiuen el seu missatge de bondat, generositat i, diguem-ho d’aquesta manera, disciplina democràtica. Res més lluny: l’individu, segons Whitman, ha de manifestar la seva potencialitat, i dur-la com més lluny sigui possible. I l’acceptació d’un mateix i l’autosuperació, també inclou que la receptivitat i la sensibilitat democràtiques ens eduquin de tal manera que, finalment, les persones siguin millors, per ells mateixos, cap a ells mateixos, i pels altres i cap els altres.

Perspectivas democrática y otros escritos de Walt Whitman ens convida a enfrontar-nos amb l’autor, amb nosaltres mateixos i amb el món que vivim a través de més de 200 texts plens de lucidesa, inconformisme, humanisme i sentit crític, on l’autor d’ Hojas de hierba posa de manifest que ni la falta de respecte cap els valors universals de la democràcia ni la manca d’autocrítica per part de la humanitat no són un assumpte pendent d’ara. Imprescindible, incòmode però definitivament revelador, esperançador i esperançat, Whitman ens convida a perseguir la utopia: Nou Món és possible.

 

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply