Farts i esparverats de sentir individus que un cop assentats en un cà rrec polÃtic d’importà ncia es dediquen a insultar sistemà ticament la paraula democrà cia, ens sembla una gran idea per part de Capitán Swing la publicació d’aquest Perspectivas democráticas y otros escritos de Walt Whitman. Com va dir Henri David Thoreau, Whitman és ‘aparentment el demòcrata més important que mai hagi vist el món’. El 2013 mantenim l’afirmació que va fer en el seu moment l’autor de Walden. L’essència de la democrà cia és i hauria de ser la mateixa, tot i que l’excés d’egoisme, la manca de reflexió, l’absència d’empatia i la falta de ganes de mirar pels altres provoquen certes incompatibilitats amb l’esperit democrà tic. Assagista, periodista i per damunt de tot humanista, l’educació espiritual que va rebre Whitman va influir clarament en la seva obra literà ria, que va desenvolupar entre el transcendentalisme i el realisme filosòfic. Conegut sobretot per la seva obra poètica, sent el primer poeta en decantar-se pel vers lliure proper a la prosa servint-se d’un llenguatge senzill, va ser un referent per Federico GarcÃa Lorca i Pablo Neruda, entre d’altres. L’ individualisme, els relats de les seves experiències, un tractament revolucionari de l’impuls eròtic i la creença en els valores universals de la democrà cia són alguns dels trets del seu pensament i de la seva obra. El seu interès per com es vivia als EUA el va fer viatjar pel paÃs, constatant que la democrà cia era un gran desconegut en el seu paÃs.
Redactades en plena Guerra de Secessió, on va exercir de voluntari en el bà ndol de la Unió, i durant els anys de reconstrucció nacional, Perspectivas democrática y otros escritos (titulat originalment Democratic Vistas & Specimen Days, 1871, 1872), ens presenta la versió més combativa i activista de Whitman. El seu costat naturalista i humanista enroca amb un esperit crÃtic mordaç que reivindica els valors universals d’una democrà cia poc menys que inexistent. Des de la indignació i l’esperança, i des del lirisme que acompanya la seva obra, l’autor novaiorquès construeix una de les millors defenses d’un sistema que es defineix per ser una forma d’organització en el qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que doten de legitimitat als seus representants. Si bé l’autor va viure una època determinada, en la que l’esclavitud (a la que ataca amb totes les seves forces amb grans dosi de racionalisme i humanisme) i l’herència feudal eren algunes de les lacres més visibles per construir una civilització allunyada de la condició feudal, eclesià stica i dinà stica, el missatge, les reflexions i els debats que es poden extreure dels seus texts són del tot vigents. Ser democrà tic, receptiu i sensible, assolir un tarannà democrà tic en el dia a dia, són actituds complexes i poc atractives. És més senzill ser egoista i insensible, i potser, inclús, pels temps que corren, més gratificant, perquè estalvia maldecaps i ens converteix en idiotes. I els idiotes ho veuen tot més fà cil, o almenys, no veuran res més que els seus problemes, que, tot sigui dit, no seran pocs. Ara bé, viure democrà ticament, obrir els ulls als problemes dels altres, als problemes del món, surt car. Whitman, per aquest motiu, considera que la vida en una democrà cies és una heroïcitat. Suposa una exigència i una capacitat per superar-se dignes de ser reconegudes i elogiades. L’autosuperació com la superació del temor i la repugnà ncia és el missatge constant del poeta, com ens recorda a la fabulosa introducció del llibre George Kateb. La barreja del jo i de l’à nima que entén Whitman com la manera de sentir-se un mateix i no un altre segur del seu pensament i de la necessitat d’assolir una identitat única i inalterable, una individualitat que esdevingui el resultat de l’home ple, expressat per ell mateix en el ‘Canto de mà mismo’, poden semblar que contradiuen el seu missatge de bondat, generositat i, diguem-ho d’aquesta manera, disciplina democrà tica. Res més lluny: l’individu, segons Whitman, ha de manifestar la seva potencialitat, i dur-la com més lluny sigui possible. I l’acceptació d’un mateix i l’autosuperació, també inclou que la receptivitat i la sensibilitat democrà tiques ens eduquin de tal manera que, finalment, les persones siguin millors, per ells mateixos, cap a ells mateixos, i pels altres i cap els altres.
Perspectivas democrática y otros escritos de Walt Whitman ens convida a enfrontar-nos amb l’autor, amb nosaltres mateixos i amb el món que vivim a través de més de 200 texts plens de lucidesa, inconformisme, humanisme i sentit crÃtic, on l’autor d’ Hojas de hierba posa de manifest que ni la falta de respecte cap els valors universals de la democrà cia ni la manca d’autocrÃtica per part de la humanitat no són un assumpte pendent d’ara. Imprescindible, incòmode però definitivament revelador, esperançador i esperançat, Whitman ens convida a perseguir la utopia: Nou Món és possible.