100 discs del 2012

0

Discs 2012

Ha estat un any on ens hem retrobat amb els millors Bob Dylan, Leonard Cohen, Neil Young, Paul Weller, Patti Smith i amb el Mark Lanegan, Spiritualized, The Cult, Young Fresh Fellows i Redd Kross més frescos i captivadors; han renascut noms com Swans, Cat Power, Neil Halstead, Tim Burgess i Fiona Apple; han aparegut bandes noves del calibre d’ Alabama Shakes, Tame Impala, Metz, The Syprals, Black Market Karma, Allah-Las, Paws, King Tuff i Royal Headache; s’han confirmat noms com The Men, Buffalo Killers, Sleepy Sun, The People’s Temple, Japandroids, Ty Segall, The Bloodie Hollies, Crocodiles i The Phantom Limb; hem aplaudit de nou a The Jim Jones Revue, a Jon Spencer Blues Explosion (el seu nou LP, Meat and Bone, no apareix a la llista perquè no surt a Spotify) a Chris Robinson (aquest cop amb nou projecte), The Raveonettes, Jack White, Two Gallants i Thee Oh Sees; hem rejovenit a través de Woods, The Vaccines, The Babies, Cloud Nothings i Titus Andronicus (Local Business, el seu nou treball, no està a Spotify) i demés bandes de pop-rock universitari; ens hem apropat a la tradició de la música popular, cadascú a la seva manera i amb el seu estil, a través de Jimbo Mathus, Giant Giant Sand, Father John Misty, Dylan Leblanc, The Felice Brothers (passa el mateix que amb JSBX i Titus Andronicus), Hank Williams III; hem recuperat el gust pel metall extrem gràcies a High on Fire, Destruction i Soulfly, entre d’altres….

Aquest ha estat l’any 2012 en quan a música per nosaltres. Aquesta és la música que ens agrada. Aquí no trobareu ni un rànquing de millors discs ni una llista que repassi l’any musical. Simplement és la llista dels discs que més ens han fet vibrar durant el 2012. Trobareu guitarres, moltes guitarres, en una vessant més pop, més folk, més rock, i com us dèiem, inclús trobareu exemples de canya dura, que els hem deixat al final de la llista per estalviar ensurts; a partir de Graveyard (posició 86), cal vigilar, i a partir de Soulfly (94), aparteu les criatures. A l’hora d’endreçar les cançons, aquest ha estat l’únic requisit, deixar els grups d’un so més extrem al final. La resta, no segueix cap ordre, ni va de de l’ú al cent ni res semblant. Simplement, trobareu la llista dels 100 discs que més ens ha agradat a nosaltres (tot i que són 103, no podem oblidar les tres baixes obligades per la seva absència a Spotify).

Ara només falta prémer el play.

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply