Arcade Fire porten ‘The Suburbs’ al Sant Jordi

0

Si hi ha un grup que uneix a tot tipus de públic, aquest és Arcade Fire: a qui escolta de tot, a qui té l’Spotify com a reproductor, als vinilmaníacs, a perseguidors de tendències, a l’enterat de la feina, al que s’apunta al concert ‘que s’ha d’anar’, la banda canadenca és potser la última gran banda que crea una absoluta concòrdia entre tots ells. A favor: tot, sobretot dos primers àlbums excepcionals i pels barcelonins de tot arreu, una actuació memorable al Summercase del 2007 (el darrer). En contra: tocaran al Sant Jordi, un escenari excessiu i amb una acústica pobre. Apuntat queda: Arcade Fire, al Palau Sant Jordi, 21 de novembre.

Però si una cosa té Arcade Fire, entre moltes altres, és la capacitat per regalar energia positiva. Per tant, caldrà esperar que el concert del 21 de novembre, data del concert a la muntanya de Montjuïc, sigui un dels esdeveniments artístics de l’any. Després de The Funeral i Neon Bible, les expectatives són les que es mereixen; afortunadament, sembla ser que el grup liderat per Win Butler i Régine Chassagne no ha perdut l’oremus i segueix centrat en la música. Dels talls que hem pogut escoltar de The Suburbs, es detecta que continuen amb la línea del Neon Bible, mirant més descaradament cap al rock ‘n’ roll dels 50, com a Month of May, i al so dels 60, com The Suburbs, i en línees generals, un àlbum en el que les guitarres tenen el protagonisme.

El secretisme és absolut, com és evident, i des de la web del grup, anuncien el llistat de cançons del tercer treball de la banda, a més de mostrar les vuit portades que s’han preparat per aquest nou treball:

01 The Suburbs
02 Ready to Start
03 Modern Man
04 Rococo
05 Empty Room
06 City With No Children
07 Half Light I
08 Half Light II (No Celebration)
09 Suburban War
10 Month of May
11 Wasted Hours
12 Deep Blue
13 We Used to Wait
14 Sprawl I (Flatland)
15 Sprawl II (Mountains Beyond Mountains)
16 The Suburbs (continued)

The Funeral (2004) ens van abrumar amb Neighborhood nº3, Wake Up, Rebellion (Lies). Neon Bible (2007) va confirmar que no havia estat una casualitat, gràcies a Keep the Car Running, Intervention, Antichrist Television Blues i No Cars Go. The Suburbs (2010) esperem que mantingui la posició d’Arcade Fire com a banda destinada a perdurar en el temps, gràcies a unes cançons que aglutinen el bo i millor de la música pop-rock dels darrers 50 anys. A la música d’Arcade Fire hi trobem influències dels Beatles, Beach Boys, David Bowie, Roxy Music, The Smiths, Bruce Springsteen, Spiritualized, Neil Young, Television, Bob Dylan & The Band, Joy Division, Pixies, però tot el que els ha influenciat ho han assimilat de forma tan personal que els temes d’Arcade Fire sonen a Arcade Fire. Aquest fet parla de la grandesa d’un grup que en sis anys ja s’ha situat al capdamunt de l’escena pop-rock actual: per categoria, per obra, i perquè l’energia, vitalitat i positvisme que desprenen els fa únics.

El 4 i el 5 d’agost presentaran el disc al Madison Square Garden. El concert del dia 5 serà ofert en directe per Youtube (tot i que no m’he enterat molt bé com anirà el tema), detall que dóna una idea de la magnitud actual dels de Montreal. Aquest és el vídeo de presentació de l’esmentat concert.

[youtube=http://www.youtube.com/watch?v=3AtDLr1cJf4]

T’ha agradat aquesta entrada? Vota-la als Premis Blocs Catalunya!

Comparteix

Sobre el/la redactor/a

Leave A Reply